BREU HISTÒRIA DEL COM I EL PERQUÈ CIU HA GUANYAT 8 ELECCIÓNS CONSECUTIVES AL PARLAMENT DE CATALUNYA , JORDI PUJOL VA SER 23 ANYS PRESIDENT DE LA GENERALITAT i LA CRISI D' ORIENTACIÓ DE L' ACTUAL ERC DE CAROD i PUIGCERCÓS. Al 1980 en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya desde el restabliment de la Generalitat , com és sabut el candidat del PSC-PSOE Joan Raventós (a.c.s) , és veia segur President de la Generalitat amb el suport del PSUC tenint o fregant la majoria absoluta , degut als resultats favorables en les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979. Però aquelles eleccions del 1980 van reservar la sorpresa de la victòria de CiU liderada per Jordi Pujol , que amb tots els respectes va deixar amb un pam de nas al PSC-PSOE i també al PSUC. Per assolir un Govern de majoria Jordi Pujol va proposar fer un Govern amb ERC i el PSC-PSOE , renunciant inicialment a un CiU , ERC i UCD (Unión del Centro Democrático) anomenat a Catalunya a les autonòmiques "Centristes de Catalunya" . Recordem que l' UCD liderada per Adolfo Suaréz , era el partit que governava a l' Estat Espanyol , que Suaréz havia estat un dirigent més que important en el restabliment de la Generalitat Provisional i el retorn del President Josep Tarradellas de l' exili a l' octubre de 1977 , així com en el traspàs de les primeres competències de l' Estat a la Generalitat (abans de la "Constitución" i només 2 anys desprès de la mort de Franco) uns temps on encara que amb bona voluntat de molts , rés era segur (atemptats , assassinats , involucionisme i finalment el 23-F del 1981 amb Tejero assaltant el "Congreso de los Diputados" a Madrid i Milans del Bosch treient els tancs pels carrers de València. Era clar que CiU i Jordi Pujol traurien més rèdits per Catalunya amb un pacte amb UCD tant per ser el partit del Govern a Madrid i amb un Suaréz que havia guanyat 2 eleccions i semblava un "Presidente" per anys , així com també perquè els diputats del Parlament de Catalunya de UCD eren menys que els del PSC-PSOE , i a l' hora de fer Govern a Catalunya , CiU podria col·locar més Consellers de CiU al Govern amb una entesa amb UCD. Però Jordi Pujol i CiU veient més "natural" i més representatiu un acord ampli amb ERC i el PSC-PSOE és va decidir per aquesta opció. Els dirigents del PSC-PSOE que encara no havien assimilat la derrota electoral , per no dir directament que NO , van contestar a Jordi Pujol que en aquest Govern si tenia que afegir el PSUC. Evidentment Jordi Pujol va dir NO per les grans diferències entre CiU i el PSUC un partit recordem en aquells moments amb eurocomunistes , però també amb pro-sovietícs a les seves files. Molts anys desprès Joan Raventós va dir que potser el PSC-PSOE és va equivocar en aquesta decisió del 1980. ES VA FORMALITZAR L' ACORD DE GOVERN CiU + ERC+ "CENTRISTES" i JORDI PUJOL va ser investit PRESIDENT DE LA GENERALITAT (1980-1984).
CAUSES DE LA SORPRENENT VICTORIA DE CiU i JORDI PUJOL EN LES ELECCIÓNS DEL 1980. Les causes que van portar a la llavors sorprenent victòria de Jordi Pujol , van ser varies. Una és que en l' anomenat "cinturó roig" de Barcelona amb un altíssim % de població immigrada desde Espanya principalment de finals dels anys 50 , els 60 i la primera meitat dels 70 , no va anar a votar tant com havia fet en les Eleccions Generals espanyoles. Un altre aspecte és que un % significatiu dels catalans autòctons , igual que per Espanya votaven al PSC-PSOE que era votar a Felipe González amb l' il·lusió de posar a Espanya un President jove i socialista que trenqués totalment amb el franquisme i els seus hereus o gent pròxima o reconvertida ara amb l' UCD, però que en les Eleccions al Parlament de Catalunya van votar opcions nacionalistes principalment CiU i també ERC. Un altre aspecte es que un % de catalans entén que les eleccions "espanyoles" no són les seves eleccions i si que és bolquen en les del Parlament de Catalunya o fins i tot en les Municipals. Un altre qüestió és que en l' elaboració de la Constitució Espanyola del 1978 amb representats de la UCD , PSOE , A.P (actual PP) , PCE , PNV i CiU. El representat de CiU com a un dels "pares de la Constitución" va ser el diputat i l' advocat de CDC Miquel Roca Junyent. Un % de catalans van veure que el % X que la "Constitución" recollia aspectes de mínims però cabdals per Catalunya i les "Nacionalitats Històriques" era degut principalment a la feina feta pel representat de CiU i el de el PNV. També CiU a Madrid era el "Grupo Parlamentario de la Minoria Catalana" amb veu pròpia i decisions no supeditades a cap "Central de Madrid" com en el cas del PSC-PSOE. Jordi Pujol també era (i és) una persona capacitada , intel·ligent , lluitador catalanista en la clandestinitat que li va costar fins i tot la presó , etc , etc. Aquest factors i segur que d' altres que sempre poden deparar unes eleccions (en això està la gràcia) van portar a CiU i a Jordi Pujol a la victòria i posteriorment a la Presidència de la Generalitat.
1980-1984 PRIMER MANDAT DE CiU i JORDI PUJOL. En aquest 4 anys van passar , moltes , moltissimès coses , que van acabar portant a Jordi Pujol a 23 anys de Presidència de la Generalitat. Per una banda es tenien que acel.lerar dins del possible els traspassos a la Generalitat de les competències que l' Estatut del 25-10-1979 atribuïa a la Generalitat , amb les típiques traves i alentiments (diners inclosos). De tota manera poc a poc la Generalitat va començar a caminar per orgull dels catalans , recordem que en aquells moments inicials només havia l' Estatut de Catalunya i el d' Euskadi , era abans del "cafè para todos" i quan sorties de Catalunya et preguntaven sobre que si érem una autonomia , que si es que no volíem ser Espanya , que si ens donarien un passaport , etc , etc , llavors malgrat les poques competències traspassades , l' Estatut donava un fet diferencial molt gran de Catalunya i Euskadi amb la "resta" d' Espanya. CiU tant al 1977 com al 1979 havia donat el vot d' investidura al candidat guanyador , Adolfo Suaréz per donar estabilitat de la primerenca i tova democràcia i perquè era l' única formació amb capacitat de governar sense necessitat de fer una coalició amb el l'AP (actual PP) liderada per Manuel Fraga , que segur hagués estat una trava afegida per la redacció de la Constitución i sobretot per l' establiment de la Generalitat Provisional i posterior aprovació de l' Estatut d' Autonomia del 1979. En aquest "bon clima" , no exempt de traves i negociacions (però ni feia 5 anys de la mort de Franco) i la seva ombra i la dels seus hereus encara planejaven , dic en aquest bon clima , és va arribar al conegut 23-F.
El President ADOLFO SUARÉZ , President anomenat pel rei al 1976 , el que va encapçalar desde el poder la dissolució de Las Cortes del Movimiento (franquistes) , el Referèndum de la Reforma Política , és ha dir la transició democràtica i posteriorment guanyador de 2 eleccions generals (1977 i 1979) en un partit NOU sortit del NO- RES , aglutinant reformistes com ell , lliberals i democristians i amb servei impagable del Tinet General Gutiérrez Mellado el "seu" Ministre de Defensa , encarregat de posar a ratlla en uns casos i de en altres calmar els ànims dels nombrosos militars pro-colpistes decidits ha reinstaurar una dictadura. Suaréz va ser home clau juntament amb el rei Joan Carles I en la legalització dels partits polítics …fins i tot el PCE (el que suposava a l' època) , home amb bona imatge , molt més jove (43 anys al 1976) que els seus predecessors (Carrero Blanco i Arias Navarro) i bona projecció malgrat provenir del franquisme , per edat no havia fet ni pràcticament viscut la Guerra Civil i Suaréz pèr l' Espanya de la transició i el seu partit fou tot un líder , semblava un President per anys i s' entenia que potser al cap de 8 o 10 anys Felipe González i el PSOE arribarien al poder i transformarien definitivament Espanyà. Però……….sorpresa , sorpresa , el seu partit la UCD el va decidir substituir en plena 2ª legislatura , és parlà de que no el veien capacitat per frenar els nombrosos atemptats principalment d' ETA que encenien els ànims de l' exercit i la Guàrdia Civil. També es parlà de manca de suport del rei , altres d' esgotament personal , de pressions dels militars , etc. La seva frase de "comiat" el 29-02-1981. "Yo no quiero que el sistema democrático de convivencia , sea una vez más , un parentésis , en la Historia de España" , sembla bastant aclaridor. No cal ara explicar que aquell 23 de Febrer de 1981 Tejero va entrar pistola en mà al "Congreso de los Diputados" , tot el que va passar , el "cangueli" general , com finalment el cop "no va triomfar" i com LEOPOLDO CALVO SOTELO (UCD) és va convertir en el nou President d' Espanya.
De tota manera el fet que el l' intent de COP D' ESTAT DEL 23-F no triomfés formalment , sembla ser que si va triomfar en la posterior escena política espanyola. La primera decisió conjunta de la UCD i del PSOE va ser la LOAPA la "Ley de Armonización de las Autonomias" on l' Estat passaria a controlar i retallar els Estatuts de Catalunya i Euskadi i uniformals amb els nous estatuts que s' anaven a concedir en els propers anys. Es tractava de reconduir la situació , treure el poder polític dels 2 Estatuts i adequar-los a una Espanya uniforme i només amb esperit de descentralització administrativa, amb poder d' intervencionisme per part de l' Estat , és a dir la mort dels l' Estatuts de Catalunya i Euskadi i les seves incipients i minses competències. Per la seva part el PSOE va eliminar el Grup dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE al Congrés per ser tot PSOE com fins avui dia. Els governs català i basc van recórrer la LOAPA al Tribunal Constitucional , ja que atemptava clarament contra el titol VIII de la "Cosntitución". Menys de 3 anys desprès de l' aprovació de la "Constitución" els partits majoritaris espanyols ja s' havien arrepentit de l' article VIII en el que CiU i el PNV tant havien treballat pel seu reconeixement de mínims competencials i com a nacionalitats (nació no va ser acceptat) és volia imposar región. CiU , ERC i el PSUC van organitzar una manifestació contra la LOAPA i en defensa de l' Estatut de Catalunya. El PSC-PSOE no van dir ni piú , ni de la LOAPA ni de la desaparició del Grup Parlamentari a Madrid. Cap líder del PSC-PSOE és va donar de baixa del partit ni va protestar , si algú no estava conforme va optar per callar i passar per l'adreçador i el ribot. Finalment el T.C va declarar la LOAPA inconstitucional i és va salvar l' autonomia catalana i basca. Això ja va significar un plus cap amunt del President Pujol (en el fet de que fos per un futur 23 anys President) i el reculament del PSC-PSOE entre els seus votants catalanistes. A l' octubre de 1982 el PSOE guanya per majoria absoluta les Eleccions Generals d' Espanya , la UCD sense Suaréz va quasi desaparèixer , de fet Suaréz era la UCD. Si les negociacions pel traspàs de competències de l' Estat a la Generalitat amb la UCD de Calvo Sotelo van ser dures , amb el PSOE de Felipe González no van ser millors. Arribem a l' any 1983 la Generalitat crea Catalunya Radio i TV-3. Ara el PSOE que domina RTVE veu a TV-3 i Euskal Telebista com "2 grans" (granós) no dominats pel PSOE i amb 2 autonomies principalment la catalana a "conquerir". Amb 2 ministres catalans del PSOE a Madrid : Narcís Serra i Ernest Lluch (a.c.s) desde el PSOE d' aquí i el d' allà si inicia la campanya de "acoso i derrivo" del nacionalisme de CiU amb el suport d' ERC a CiU. Els diputats de la UCD de Catalunya amb l' enfonsament del partit passen majoritàriament a CDC. Els líders catalans del PSC-PSOE preparant les eleccions al Parlament de Catalunya de la primavera de 1984 , comencen primer a dir que no volen TV-3 , un cop inaugurada TV-3 el futur candidat a la Presidència Raimón Obiols diu que vol que TV-3 emetí també en castellà , és posen paranys als traspassos de competències i als diners. Ara fins i tot sospitosament Jordi Pujol és portat a judici ("cas" Banca Catalana). És fa una multitudinària manifestació en favor de Jordi Pujol , que com estava cantat surt net i lliure del judici. És fan lleis com la Normalització Lingüística del català del 1983 , entre altres aspectes preveu l' ensenyament en català a l' escola desprès de 44 anys de prohibició. EL PSOE i el PSC-PSOE sembla que no poden carregar-se a CiU , a Pujol i al nacionalisme en general apretin per on apretin , malgrat "juguin" a fomentar la divisió social catalana. S' costen les Eleccions de 1984 , sembla ser segons les enquestes més favorables al PSC-PSOE que estan lluny de desbancar a CiU. Els seus líders canvien el discurs "federalista" (no creïble desde la LOAPA i la desaparició del Grup PSC-PSOE a Madrid i els paranys dels traspassos de competències) , per acompanyar-se en finals de campanya a Sta. Coloma de Gramanet , etc , al costat de gent com el Vice-president espanyol Alfonso Guerra , intentat cercar la divisió entre catalans d' origen i d' adopció per enderrocar a CiU. El resultat: CiU MAJORIA ABSOLUTA.
CiU i JORDI PUJOL (1984-2003). CiU va donar suport a l' investidura de Felipe González quan aquest va ser el guanyador de les eleccions al 1982 i 1986 (majoria absoluta) i 1989 i 1993 (sense majoria) i al 1993 salvant el càrrec principalment gràcies a CiU. CiU i Jordi Pujol van apostar un cop més en el sentit de estabilitat i de bones relacions amb el partit que els espanyols triaven per governar , per lògica democràtica i per que el traspàs de competències i finançament anava com sempre lent i lent , però es tenia que tractar amb el partit que governés a Madrid , els traspassos eren una carrera de fons o millor dit una triple marató. A cada legislatura és treia algo de profit per Catalunya , mentrés el principal adversari polític a Catalunya el PSC-PSOE amb unió del redundat PSUC ara ICV és dedicaven a tirar per terra i criticar durament a CiU i Jordi Pujol , i el PSC-PSOE insistia en finals de campanya amb el Guerra i cia fomentat la divisió de la societat catalana i desembarcant Felipe González a Catalunya per recolzar al PSC-PSOE. Això va significar la renovació de les majories absolutes de CiU al 1988 i al 1992. En el mandat (1984-1988) la majoria absoluta de CiU no feia necessari el suport d' ERC , però Jordi Pujol amb bon criteri va oferir a ERC entrar en el Govern i ERC va acceptar. Tristament ha partir d' allà ERC una ERC que ja havia baixat bastant , va anar perdent encara més vots , en certa manegava va ser "engolida" electoralment per CiU. Desprès van sortir de l' òrbita de CiU i van poc a poc amb tots els molts canvis coneguts (Barrera , Hortalà , Colom , Carod) preparant el seu creixement , que l' immensa majoria de votants de CiU s' alegren també de la recuperació d' ERC. Per molts votants de CiU , ERC era una mena de "consciència" de CiU , el que pot empènyer a apujar i lluitar (malgrat les dificultats) per més sobirania i competències. Al 1989 CiU , ERC i ICV voten al Parlament de Catalunya el Dret a NO RENUNCIAR AL DRET DE L' AUTODETERMINACIÓ. Evidentment el PSC-PSOE vota en contra i el PP no acudeix a la sessió. EL Govern de Jordi Pujol també concedeix una frecuencia de Radio al "grup de Justo Molinero" que el PSOE al arribar al govern li va retirar , Justo Molinero sempre expressà ha partir d'aquell moment la seva amistat amb Jordi Pujol per que continués emitint la "seva" radio amb moltissima audiència entre els antics immigrants andalusos , extremenys , etc. El PSC-PSOE s' estrella una i un altre vegada en l' intent d' acabar amb Pujol i CiU. CiU inaugura Hospitals Comarcals , fa carreteres , Escoles , Instituts , Presons , l' Eix Transversal , Habitatges de protecció (potser és dirà que caldrien molt més) però l' Estat no ajuda econòmicament. Al 1993 CiU manté la cadira a Felipe González desprès de les eleccions desprès del "acoso i derrivo" del PP i els seus col·laboradors mediatícs , de tota manera és un PSOE i sobretot un Felipe González cremat , castigat i en certa manera esquitxat , per escàndols com el GAL , FONDS RESERVATS , FILESA , MALESA , FLICK , JUAN GUERRA , IBERCOP , TIME EXPORT , PSV , etc , etc. AL 1996 en un clima insostenible el PP guanya les eleccions. Que el PSOE formi govern resulta impossible , ja que Izquierda Unida ja diu que no investirà a Felipe González (és volen distanciar políticament i no ser esquitxats pels affaires de corrupció) , amés significaria que ha part d' I.U , CiU , PNV , C. Canaria , Batasuna i tots els partits amb 1 o 2 diputats votessin a Felipe González com a "Presidente" , cosa que és impossible amés que Felipe ja esta de retirada i de la millor forma que ho pot fer és plantant cara a un PP que creia que trauria majoria absoluta. Felipe González preparant ja la seva jubilació anticipada li va dir a Jordi Pujol" Jordi entiendete con Aznar i rebaja sus pretensiones). En la primera legislatura de Aznar (1996 a 2000) el fet de no tenir majoria absoluta i de dependre el seu govern de formacions com CiU el PNV o C. Canaria , va aportar a la Generalitat més traspassos de Competències encallats pel PSOE , el desplegament definitiu dels Mossos d' Esquadra , etc. Al 1995 CiU i Jordi Pujol guanyen les Eleccions per 5º vegada consecutiva , però sense majoria absoluta , però si amb una majoria còmoda durant els propers 4 anys. Al 1999 Jordi Pujol és presenta per 6º i ultima vegada com a candidat a la reelecció de President i per 6º vegada guanya però per menys marge "només 56 escons". El candidat d' ERC Josep Lluís Carod-Rovira , és passa la pre-pre campanya , la pre-campanya i la campanya electoral parlant d' equidistància entre CiU i el PSC-PSOE i que amb la retirada de Jordi Pujol al 2003 s' acabaran a Catalunya les majories absolutes o amplies i demana un Govern Tripartit juntament amb els 2 grans CiU i PSC-PSOE + ERC. Els resultats finals amb els 56 escons de CiU i uns decisius 12 d' ERC i 12 del PP que els 2 donen la majoria absoluta (68). La unió dels escons del PSC-PSOE i ICV suma un 52 insuficient. Evidentment ni Jordi Pujol ni CiU volen un pacte Tripartit amb un PSC-PSOE que els ha estat fustigueixant durant 19 anys i que ni ha pogut amb CiU amb els 13 anys de Govern de Felipe González a Espanya i que al 1980 no va acceptar l' oferiment de Pujol. Tampoc és clar que el PSC-PSOE hagués acceptat aquest Tripartit amb Jordi Pujol amb més diputats i com a President. Finalment el PP de Catalunya vota per la investidura de Jordi Pujol (recordem que CiU , PNV i C. Canaria fan viable el govern del PP a Madrid i assumeixen bastantes competències frenades pel PSOE). ERC s' absté i evidentment PSC-PSOE i ICV voten en contra. L' any 2001 Jordi Pujol prepara la seva successió i anomena a Artur Mas Conseller en Cap (2001-2003). A partir de la legislatura a Espanya (2000-2004) amb la majoria absoluta del PP , la postura d' aquest és radicalitza , encara que d' entrada volen seguir contant amb CiU , PNV i C.Canaria. CiU i Jordi Pujol com ha força de Govern històrica intenten seguir treient competències i finançament per Catalunya. La radicalització del PP amb temes com el transvasament de l' Ebre , son durs per CiU , per uns CiU fa malament no enfrontant-se a un transvasament que el PP amb la seva majoria absoluta esta disposat a tirar endavant i CiU intenta establir uns mínims de capdal per m2 i inversions Estatals a les Terres de l' Ebre , per altres fa bé d' intentar treure el màxim possible per la gent i Terres de l' Ebre per un PP que sembla ser guanyarà clarament les eleccions de 2004.
ARTUR MAS. En les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 (les primeres sense Jordi Pujol com ha candidat) , CiU ara amb Artur Mas al cap davant guanyen per 7ª vegada les Eleccions al Parlament de Catalunya. CiU proposà un govern amb ERC que dona la majoria absoluta entre nacionalistes , però Carod-Rovira i els dirigents d' ERC és decanten pel Tripartit-1 entre 3 formacions perdedores PSC-PSOE , ERC i ICV investint a Pascual Maragall com a President de la Generalitat , esdevenint el Primer President de la Generalitat de Catalunya del S.XX d' un partit d' obediència espanyola i impulsor (el partit) entre altres coses de la LOAPA , anti TV-3 , anti desplegament definitiu de la Policia de Catalunya (Mossos d' Esquadra) , etc. etc, la ERC de Carod-Rovira , Puigcercós , Benach , Huguet , i cia que van fer fora de mala manera a la anterior direcció d' ERC de Angel Colom i Pilar Rahola i que presumeixen d' independentistes col·loquen a un President d' un partit filo espanyolista al front de la Generalitat. Per ERC la experiència al Tripartit-1 resulta un desastre , desprès de que Carod- Rovira (Conseller en Cap) s' entrevistes amb membres d' ETA a Perpinyà , és obligat a dimitir i sortir del Govern per part del PSC-PSOE. Es una legislatura prioritzada pel Nou Estatut de Catalunya , en la que desprès dels fets del 11-M porten a J.L. Rodriguez ZAPATERO (PSOE) a la Presidència del Govern d' Espanya la primavera de 2004 pocs mesos desprès de formalitzar-se el Tripartit-1. Zapatero diu eufòric que respectarà l' Estatut que surti del Parlament de Catalunya , per primera vegada en 24 anys de Generalitat moderna 2 homes del PSOE son els Presidents d' Espanya i de Catalunya. El text surt del Parlament de Catalunya amb l' acord del Tripartit més la força guanyadora (CiU) i només en contra el PP. Passada l' eufòria de Zapatero a Madrid al Nou Estatut català li passen el ribot i el "sepillo" com diu Alfonso Guerra que és un dels que té autoritat per passar el ribot. Precisament a Catalunya Radio al programa del Manuel Fuentes tenen de convidat ara mateix al Pascual Maragall que diu que l' Alfonso Guerra te molt bon cor. Desprès de "sepillo" i "sepillo" i ribot i ribot , al setembre del 2005 les noticies del Nou Estatut no son gaire bones , malgrat tot l' ¿independentista? Joan Puigcercós diu que ERC en principi veu que l' Estatut va bé i que ERC quasi amb tota seguretat votarà SI a l' Estatut. Malgrat tot en els mesos posteriors les noticies de que l' Estatut es troba encallat son a l' ordre del dia als noticiaris. Aquell Estatut rebaixat que malgrat tot el PSC-PSOE donava per bo (els hi anava el Govern) i ICV com quasi sempre feien d' escolanets seguidistes , no podia ésser acceptat per una força nacionalista i amb responsabilitats de Govern durant 23 anys com CiU , i per desencallar l' assumpte la reunió Zapatero-Mas eleva el nivell de l' Estatut gràcies a la força guanyadora a Catalunya. Llavors arriba el gran dilema pel tàndem Carod-Puigcercós "CiU ha apujat el llistó de l'Estatut , "els que nosaltres volem eliminar i arraconar han apujat el llistó de l' Estatut" . Quin problema pels 2 líders d' ERC i pels de la seva colla de Benachs , Huguets i cias , si diem que NO a l'Estatut el Maragall , l' Iceta , De Madre i cia s' enfadaran amb nosaltres i ha tu Josep Lluís ja te han fotut fora del Govern fa mesos. Les bases del partit clamaven el NO ja que no era l' Estatut sortit del Parlament i ara resultava paradoxes de la vida de que si era acceptat per ERC , CiU el "rival" nacionalista desde l' oposició els hi havia passat la mà per la cara. Les bases d' ERC van impulsar el NO. Resultat: ERC "expulsada" del Govern Tripartit-1 perquè el PSC-PSOE i Zapatero quedessin bé com a "Capdells" de l' únic que van fer en 3 anys de govern (o desgovern) a Catalunya. El desprès ja el sabem , es votà SI a L' Estatut ERC+PP treuen molts menys NOS dels que esperaven i vinga un Maragall cremat pel seu propi partit diu adéu siau , i cap a les Eleccions Post-Estatut ara amb en "Pepe Montilla" aquell que va dir pocs mesos abans "Catalunya no tiene derechos històricos" com ha candidat d' un PSC-PSOE molt més PSOE encara que abans. Resultats: 8º victòria consecutiva de CiU i 2ª d' Artur Mas que puja a 48 diputats , el PSC-PSOE baixa a 37 , ERC baixa a 21 , ICV puja una mica fins els 12 , el PP 14 i CD's 3. A poques hores de l' escrutini ERC amb el Carod ja dona a entendre l' acord del Triparti-2 , l' expulsió , etc , etc , tot havia estat una comèdia i és reedita un Tripartit-2 a la baixa , fins i tot ara tornen a col·locar a l'expulsat Carod i ara amb en Montilla de President tot beneit per l' actual ERC que ara parlen de "catalanisme social " fugint o apartant el nacional i explicant contes de "pluja fina" per penetrar en l' electorat del PSC-PSOE poc a poc. La pluja fina deixà de veures com tal desprès de les Eleccions Municipals del 27 de maig de 2007 quan ERC continua baixant i baixat vots i perden l' únic regidor que tenien a l' Hospitalet , segueixen amb 0 a Sta. Coloma de Gramanet ,etc , la pluja sembla ser sequera , la gent d' ERC amb un mínim de sentit del que es el partit (Reagrupament.Cat) amb Joan Carretero (Conseller que feia nosa al Tripartit-1) obren l' escletxa per plantar cara a la desorientació de la ERC de Carod/Puigcercós. A l' estiu de 2007 Puigcercós comença a dir que si potser si , que si potser que no , o potser ……ERC és va equivocar en demanar el NO a l'Estatut , això si ara no preguntaran més a les bases , no fos cas que tinguessin que plegar amb el Tripartit-2 que molta gent d ' ERC no entén i aguantaran fins el 2008 , qui dia passà any empeny. Joan Riao el futur candidat a Madrid per ERC beneeix que Montilla vagi a la desfilada del dia de l' Hispanitat a Madrid. Els hi aixequen la camisa amb AENA a la terminal Sud de El Prat i la Catalunya "Región de España" poc a poc és va constituint amb pluja fina , els transports públics no funcionen , apagades de llum , colapse de carreteres , Catalunya esta a la cua de moltes coses , però el pitjor és com la van uniformant com a "Región" amb el vist i plau de l' actual direcció d' ERC. Si fins aquí es on ens volien portar el Carod/Puigcercós , mare meva quin independentisme. No està be que el Carod pèr justificar la baixada d' ERC desprès de les Eleccions Municipals del 27 de maig de 2007 digués que "molts catalans no estan preparats per tindré un President no nascut a Catalunya" aquestes coses amb recorden al Guerra a Sta. Coloma de Gramanet als anys 80 i 90 , no és això Carod , no esta bé , dir aquestes coses i muntar un "circ" amb me llamo Josep Lluís , son la de calç i la de sorra que ens tens acostumats per intentar despistar d' una realitat d' escolanet o germà petit del PSC-PSOE. ERC evidentment pot tindré les seves estratègies , ara bé deixar sempre i sistemàticament a CiU fora de qualsevol govern no es bo ni per ERC , esta clar que per CiU , però molt menys i això és el més important per Catalunya. Donar sempre el poder i la Presidència als mateixos o al hereus dels que van implantar o comulgar amb la LOAPA i l' anticatalanisme de "pluja fina" diu molt poc d' un partit que és diu independentista , amb això no vull dir si no volen que apostin sempre per CiU però no sempre contra CiU. Aquí no es tracta com diuen alguns exaltats coses com "Mas mai serà President" , aquí el que es tracta és de que el nacionalisme de CiU aporta sobre 1 milió de vots i ERC en els últims anys entre els 600.000 als 400.000 i arraconar als vots nacionalistes és fer-li el joc als qui fa anys ens volen veure morts o destruïts com a Nació. No pensar tant amb en Mas o amb el Felip Puig ni amb aquell ni l' altre , és pensar en la sensibilitat de prop o més d' 1 milió de vots de catalans que la majoria ni son rics , ni van amb traje , ni tenen grans vehicles ni propietats però que estimen Catalunya , son nacionalistes i voten CiU malgrat no vol dir que sigui CiU l' única opció valida pel nacionalisme català , però els catalanistes ,els nacionalistes de debò no som tants per anar sistemàticament dividits l' actual direcció d' ERC intenta confondre a la gent jove , parlant només de CiU de quan Aznar era President del Govern o de la falsetat de que Mas va rebaixar l' Estatut. La història de CiU és la història de 23 anys de Govern de la Generalitat i de 30 anys de feina feta per Catalunya , no només la dels últims 10 , és la de 23 anys Governat Catalunya en uns temps cabdals i embrionaris de la recuperació democràtica del nostre país , son 23 anys pactant o entenent-se amb UCD , PSOE , PP, ERC , però sempre a la Generalitat amb governs i Presidents nacionalistes. També son 28 anys (1979 a 2007) de governar a molts Ajuntaments de Catalunya , de Presidir i governar Consells Comarcals , de lluitar i plasmar part del Titol VIII de la Constitució etc , etc. De gent que vota una opció de país sense pensar en dretes , esquerres o centres (moltes vegades intel·ligibles), de pensar en Catalunya , en la nostra Nació catalana. Si ERC amb el seu creixement pot ajudar a seguir construint aquest projecte junt amb CiU o amb un altre Tripartit amb CiU , ERC i uns altres , si de vegades vol deixar de banda a CiU per desmarcar-se , per tornar-hi en un altre legislatura o eleccions en un altre Institució , està en el seu perfecte dret faltaria menys , però mai l' arraconament sistemàtic d' una força nacionalista i guanyadora , en la que no fa pas massa temps moltissims votants de CiU si haguessin pogut votar amb 2 paperetes haurien votat CiU i ERC. Reflexió a l' actual Direcció d' ERC , reflexió.
Modestament hem dong per satisfet si alguna persona jove que no va viure amb plenitud els 70 , 80 o els 90 li pogut aclarir alguns aspectes que avui dia és volen amagar , però que son l' història "recent" dels últims 30 anys de la nostra Catalunya. SALUTACIONS i VISCA CATALUNYA .
