11 DE SETEMBRE : DIADA NACIONAL DE CATALUNYA. (RECORDS DEL 1977 i ESPERANÇA PEL S. XXI)

Avui es l’ Onze de Setembre , la nostra Diada Nacional , el 11 de setembre de  2008…., que lluny queden aquells 11 de setembre del 1976 i 1977 i els posteriors de finals dels 70 i fins i tot de la dècada dels 80. 

Jo com altres milers de catalans de pares nascuts durant la Guerra Civil i d’ altres nascuts en anys un xic anteriors i també posteriors , vam viure durant bastants anys el 11 de Setembre com un dia més del calendari , acostumava a ser un dia que feia 4 o 5 dies que havíem començat l’ escola després de les vacances d’ estiu. La Diada era per nosaltres un dia amagat com tantes coses

 Amb la mort del dictador , alguns llavors molt jovents o adolescents vam sentir a parlar de la Diada del 1976 a Sant Boi , i si algú encara no ho tenia clar , aquella Diada del 1977 amb el 1.000.000 de manifestants reclamant “llibertat , amnistia i Estatut d’ Autonomia” , vam aprendre i comprendre d’ una vegada per totes que era això de la Diada Nacional , que tant amagada s’ ens havia tingut.  

A l’ Institut amb 15 anys al curs 1976-77 molts alumnes lluíem aquelles enganxines ovalades de “Volem l’ Estatut” amb el símbol de la Generalitat , quelcom que començàvem a descobrir llegint l’ Avui o revistes com “Arreu” i d’ altres.  

Aquell 11 de Setembre del 1977 , feia només 3 mesos que s’ havien fet les primeres eleccions democràtiques a l’ Estat espanyol desprès de 40 anys. Era aquell ambient colorista , d’ esperança i il·lusió col·lectiva , de mítings i proclames , pòsters , pintades d’ esprai a les parets i façanes dels carrers , aquells adhesius als vehicles amb la C de Catalunya sobre les 4 barres , enganxines i propaganda electoral de CDC , d’ Unió , del PSUC , del PSC-PSOE , d’ ERC sense estar permès llavors encara lo de “Republicana” , també del PSAN , Estat Català , LCR , també dels sindicats , UGT , CC.OO , CNT , USO , etc , etc. Amb 15 /16 anys , no es tractava tant de quin partit et queia millor , etc , total tampoc teníem encara per edat dret al vot , però desprès d’ aquell món a casa nostra política i socialment gris i de prohibicions i presons , veure aquell ventall de partits polítics i de gent compromesa i a cara descoberta amb l’ anti-franquisme , la democràcia , la llibertat i la recuperació dels drets polítics de Catalunya , era una experiència nova i fantàstica , que amés en aquella edat adolescent et portava a somniar i ha donar volada als teus incipients ideals polítics i nacionals.  

L’ estaca de Lluís Llach o cançons d’ en Raimón , entre altres , eren cantades amb una guitarra per grups de joves excursionistes que et trobaves pel Montseny , per Montserrat , el Pirineu o el Pedraforca. També escoltàvem la Trinca amb aquella capacitat que tenien de ràpidament fer cançons humorístiques i molt bones de temes i qüestions que acabaven de sorgir o ser de màxima actualitat política o social de casa nostra. 

Aquell 11 de setembre de 1977 , aquella Catalunya que tenia uns 5’ 8 milions d’ habitants aproximadament , va reunir a Barcelona aquest 1.000.000 de manifestants plens de senyeres i pancartes dels partits polítics i associacions ciutadanes , acompanyades també d’ algunes banderes d’ Andalussia , Galícia o Extremadura , algunes d’ elles empeltades amb la senyera , que deien a la resta de l’ Estat que els catalans voliem el que voliem i com a mínim una bona part de l’ immigració arribada a Catalunya a finals dels anys 50 , i sobretot els 60 i primers 70 sortia al carrer com qualsevol català de naixement reivindicant l’ Estatut d’ Autonomia i el restabliment de la Generalitat. Algunes d’ aquestes persones nascudes fora de Catalunya i presents en la manifestació , reivindicaven la seva ciutadania i sentiment català sense una bandera , altres portant una senyera i altres amb aquestes banderes referides. En resum un sol poble….i viu , i bastant cohesionat , desprès de 40 anys de negror , quelcom que el franquisme potser no havia calculat.  

La marxa de la llibertat “poble català posat a caminar” encara estava ben present , encara que no ho sabíem , be almenys jo no ho sabia , però faltava poc més d’ un més perquè el President Tarradelles  tornés de l’ exili i dies allò de “Ciutadans de Catalunya , ja soc aquí” , i sens dubte aquella manifestació de la Diada de 1977 tant multitudinària i pacifica van accelerar el retorn de Tarradellas i el restabliment de la Generalitat provisional.  31 anys desprès d’ aquella manifestació de la Diada del 1977 en la que vaig anar juntament amb el pare , encara s’ hem posa la carn de gallina quan recordo tot el que vaig veure i tot el que vaig sentir.  

31 anys desprès d’ aquella Diada del 1977 , crec que estem bastant pitjor del que hem podia esperar de cara al futur. Desprès de uns anys 80 i 90 de reconstrucció Nacional i esperança , el país ha entrat en un retrocés real i també de desil·lusió col·lectiva. Els mals per desgracia venen tant d’ allà com d’ aquí. El no desenvolupament del nou Estatut , les traves desde Madrid dels 2 grans partits estatals cadascun a la seva manera , el finançament , la manca d’ inversions en infrastructures , els peatges i el pagar per tot , l’ expoli fiscal , els obstacles que ens posen a les Seleccions Esportives Catalanes , la desnacionalització del país , la desnacionalització de TV-3 i CAT-Radio , la gran incomprensió que encara es té en vers a nosaltres , son sols algunes de les qüestions més que preocupants.  

Recuperem l’ esperit d’ aquell Onze de Setembre del 1977 adaptat al 2008 , adaptat al S. XXI , si això no es així i desde l’ Estat s’ ens segueix donant el mateix tracte i desde la Generalitat no és canvia de rumb , hem temo temps molt difícils per la nostra Nació Catalana.

  Encara que sigui perquè avui es 11 de Setembre , mirem endavant , omplim els balcons de senyeres , anem al major nombre possible d’ actes institucionals i reivindicatius , mostrem als nouvinguts que Catalunya és Catalunya , una Nació , una identitat , una cultura i una historia , una terra integradora desde fa segles i molt especialment en els últims 150 anys , una terra en la que si ells volen també poden fer la seva terra i de la que tots puguem sentir-nos orgullosos i feliços. 

VISCA CATALUNYA , VISCA LA DIADA i VISCA ELS CATALANS.      



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.