Ahir llegia al Diari “El Punt” una llarga entrevista amb Raimon Obiols , l’ avui Eurodiputat del PSC-PSOE , aquell que va perdre 3 Eleccions com ha candidat ha President de la Generalitat (1984 , 1988 i 1992) , aquell que formava a principis dels 80 el nucli fort del PSC-PSOE que en el primer Govern de Jordi Pujol (CiU , ERC i C.C) legislatura del desplegament de l’ incipient Estatut , no volien la Policia de Catalunya (Mossos d’ Esquadra) i volia la Guàrdia Civil , no van dir res quan el PSOE i la UCD van impulsar la LOAPA per liquidar els Estatuts d’ Autonomia de Catalunya i Euskadi , van passar per l’ adreçador de la liquidació per part del PSOE del Grupo Parlamentario de los Socialistas de Catalunya (PSC-PSOE) al Congrés dels Diputats , van rebutjar l’ oferiment de Jordi Pujol de fer Govern CiU , ERC i PSC-PSOE , no volien TV-3 i ell personalment demanava que l’ incipient TV-3 emitis en castellà , feia una política ferotge de critiques i critiques i sarcasmes de poca volada , contra els primers Governs de la Generalitat i especialment al President Jordi Pujol , en uns temps difícils i de consolidació de l’ institució , s’ acompanyava de l’ Alfonso Guerra en els mítings de finals de campanya electoral per les Eleccions al Parlament de Catalunya intentant fomentar la divisió entre catalans d’ origen i d’ adopció de forma subtil per intentar esgarrapar vots i desbancar el nacionalisme , però el pobre Sr. Obiols s’ estavellava una i un altre vegada en l’ intent , segurament si hagués plantat cara a la LOAPA i defensat uns mínims del comentat sobre l’ Estatut igual hagués arribat a President , però amb la seva política i la del seu partit va perdre un % elevadisim de l’ electorat catalanista del PSC-PSOE . Això si quan parlava a Gràcia , al Pallars o a l’ Empordà canviava el discurs pel típic “catalanisme polític” , polítiques de progrés , la pagesia , el federalisme , etc , etc. Finalment entrats els 90 el seu partit el va enviar a Brussel·les on fa d’ Eurodiputat , vivint temps “gloriosos” quan el seu amic Pepe Borrell presidia la Comissió Europea (fracàs de la Constitució Europea i fre a l’ oficialitat de la llengua catalana a Europa) .
En va sobtar que aquest polític de 67 anys parles ara de que formava una Plataforma dins del PSC-PSOE i molts “frisàvem” a veure quina sorpresa ens tenia reservada el Sr. Obiols. Pensava equivocadament que amb el seu gran full de serveis “catalanista” ara ens vendria que dins del PSC-PSOE s’ havia reconvertit poc menys que en un maulet. Però res d’ això tranquils , d’ entrada si teniu son us recomano no llegir la seva entrevista farregosa , avorrida i filosofal de baixa volada. Deixà clar que “no som el Carretero del PSC” faltaria menys ha aquesta edat el que un no ha fet de jove ….i la síntesis final treient tota la palla i filosofies , és tracta de que li fa por que mai CiU i ERC és posin d’ acord per governar i /o encapçalar el nacionalisme o independentisme dels propers anys i diu recuperant el seu talant dels anys 80 , 90 , que CiU és presenta davant d’ ERC dient: “Vostè i jo som catalans , som independentistes i per tant , hem de treballar conjuntament per la sobirania . Jo represento els interessos de la gent que te molts diners , vostè és un mileurista , vostè ha d’ anar a remolc de la processó que encapçalo” .
D’ entrada té que ésser molt bo per Catalunya que hi haguí tanta gent de molts diners , ja que CiU s’ ha mogut sempre entre els 1.300.000 vots als 900.000 , tenint en compte que cada elecció té un % més o menys elevat d’ abstenció , si repartim l’ abstenció proporcionalment com a vots o simpaties als principals partits (ja sabem allò de jo soc de CiU però no hi anat a votar , jo soc d’ ERC però no hi anat a votar , jo soc del PSC-PSOE però no , jo soc del PP , d’ ICV , etc , etc). Llavors ens trobem en que Catalunya amb uns 5.000.000 d’ electors de mitjana en els últims 30 anys , representa sobre uns 1.600.000 a 2.000.000 de gent de diners , tenint en comte que hi ha altres partits que segur que el voten gent de diners i que dins de altres partits com el PSC-PSOE hi ha molts càrrecs i també votants amb bones cases , torres amb piscina , cotxes de luxe o alta cilindrada , bons comptes corrents , etc , etc , ens trobem en que Catalunya pot haver així per sobre 2.500.000 de rics , però parlàvem només de votants , tindrem que afegir els fills menors d’ edat dels rics i estic frisant ………Catalunya deu tindré prop de 3.000.000 de rics i gent de molts diners , sobre el 50% de la població amb DNI d’ Espanya , un fet diria que únic al mon , només tindria que comprovar dades dels Emirats Arabs , Qatar , Singapur , no se si ens superen o no? Ja ho buscaré un altre dia.
Sr. Obiols , mi mogut tota la meva vida majoritàriament entre familiars , amics i companys votants de CiU o ERC , ni un d’ ells és ric ni de “molts diners” com diu vostè Sr. Obiols , ¿creu que les viudes catalanes votants de CiU que cobren una misèria que vostès els del PSOE amb 14 anys consecutius de Governs de Felipe González poc o rés van fer per elles ha part d’ engrunes pre-electorals , voten CiU perquè son mil.lionaries , creu que molts jubilats catalans que voten CiU ho fan perquè son rics , quan la majoria cobren una pensió minsa que vostès ni abans ni ara amb el ZP han arreglat definitivament , creu que els petits pagesos , obrers de fabriques , empleats de fusteries , mecànics , forners , petits botiguers , electricistes , torners , enguixadors , etc , que voten CiU ho fan perquè tenen molts diners , ho fan perquè son rics , perquè son mil.lionaris , bé vostè ja sap que no , sap que ho fan per defensar una opció nacionalista de amplia base i guanyadora de 8 Eleccions consecutives al Parlament de Catalunya , com altres ho fan a ERC també amb tot l’ amor al seu trepitjat país desde 1714. Evidentment vostè tot això ho sap , però intenta enganyar no se ha qui , segurament al jovent que no el coneix a vostè de la seva “brillant” trajectòria “catalanista” dels anys 80 i 90. Que ERC faci sempre o no Govern amb els seus això és un altre cosa , però intentar enganyar perquè vostè defensa opcions espanyolistes amb disfresses i llaçets de “catalanisme” (hi te tot el dret) però no intenti barrejar nacionalisme amb sopars de duro , de “progrés” , de plataformes i de filosofies dels “perills” de l’ unió de nacionalistes. Vostè que en els seus “bons” temps repetia 30 cops per minut la paraula “progrés” , polítiques de progrés , catalanisme de progrés , orientació de progrés , i progrés i progrés i sembla ser que encara fa servir molt aquesta paraula per parlar de les seves plataformes i retòriques en edat de la jubilació. Sap quina política de progrés podria encapçalar , miri amb 3 hem conformo , a veure si li fan cas al C/. Ferraz i aconsegueix que el PSOE primer frení i desprès baixi per llei els preus dels habitatges nous fins uns preus mínimament raonables i no com ara que una parella queda hipotecada de per vida amb l’ adquisició de la vivenda , 2º acabí amb les pensions de viduïtat i jubilació indignes i vergonyoses i 3º faci que a Catalunya no tinguem que pagar peatges a les autopistes com aquell que diu cada 10 km , en aquest aspecte volem ser com Madrid o Andalussia , crec que si ara té 67 anys , amb aquestes 3 feines “de progrés” ja estarà ocupat de per vida i no tindrà que fer plataformes ni patir per si Catalunya fa o no Governs nacionalistes.
PER ANAR ACABANT , LI POSARÉ ALGUNS EXEMPLES DE LES POLÍTIQUES DEL PSOE DELS ANYS 80 I 90 QUAN VOSTÈ ESTAVA AL “CIM” DE LA POLÍTICA CATALANA AMB ELS SEUS COL.EGUES GOVERNAN 14 ANYS CONSECUTIUS A MADRID. Un familiar molt directe , directisim meu va treballar 25 anys en un taller mecànic i de planxisteria bàsicament de vehicles de transport , fins que al 1984 l’ empresa sembla ser que va provocar la fallida econòmica , deutes de pagaments de proveïdors , etc , etc , resultat prop de 30 treballadors al carrer sense feina i empresa embargada per la Seguretat Social. El meu familiar tenia 49 anys (massa vell per que et donin feina , aixì com massa jove per pre-jubilacions ). Era un dels 2 treballadors mes antics de l’ empresa i pels 25 anys cotitzats li corresponia una indemnització per part de l’ Estat de 1.900.000 ptas (recordem any 1984) amb en Felipe González i el PSOE feia 2 anys al Govern.
No van tindré un altre remei entre ell i 4 companys de feina mes que anar als bancs per demanar crèdits per obrir un altre taller de traspàs prop de l’ antíc i aprofitar part de la clientela per seguir vivint i donar de menjar a les seves famílies (amb fills petits o adolescents) , desprès d’ anar a molts bancs ho van aconseguir.
Els 30 treballadors que els hi tocava l’ indemnització van anar a un advocat laborista per que els i portés els tràmits. Els 5 que van obrir el nou taller , és evident que com més abans haguessin cobrat l’ indemnització millor , per afrontar els pagaments , crèdit bancari , pagament del traspàs , lloguer mensual , etc , etc , però resulta que passats 2 o 3 anys només havien cobrat els treballadors amb les indemnitzacions més baixes (per menys anys a l’ empresa) 200.000 o 300.000 ptas. Al cap de 4 o 5 anys , sobre l’ any 1988 o 1989 aprox , seguia sense cobrar igual que més de la meitat d’ ells i llavors els del PSOE veu fer una llei , reglament o norma “collonuda” , establint el tope màxim de cobrament d’ indemnitzacions en aquest casos , passava a ser de 500.000 pts de tota la gent tant ha partir d’ ara com dels que com ell/s seguien sense cobrar per la desídia de l’ Administració del PSOE. L’ any 1997 al cap de 13 anys i ell ja amb 62 anys , seguia sense cobrar i desprès d’ una operació , és va decidir jubilar , ja que si treballava fins els 65 anys , al cotitzar els últims 15 anys i d’ aquest ser 13 anys autònom , la diferencia era de 2000 ptas. Finalment sobre l’ any 2004 al cap de 20 anys , li van arribar les 500.000 ptas. Per sort encara era/es viu i amb aquest “dineral” va pagar les obres d’ arranjament de la façana del bloc de pisos on viu.
Ja veu dons Sr. Obiols quines polítiques de “progrés” , practicava el seu PSOE , reduir de 1.900.000 ptas d’ indemnització a 500.000 ptas amb caràcter retroactiu per nassos , degut al passotisme o deixadesa Administratiu/Estatal d’ estar uns expedients d ‘ uns treballadors amuntegats durant anys potser esperant que vostès els hi apliquessin la retallada. I desprès 20 anys per cobrar uns diners ja mes que devaluats del que eren 500.000 ptas o millor dit les 1.900.000 ptas que li pertocaven. Si tinguessin una mica de dignitat tindria que haver cobrat 1.900.000 ptas , més els interessos de 20 anys , encara que els diners els necessitava els primers anys no al cap de 20. No deixà de tenir gràcia , que potser un treballador de Guadalajara o de Badajoz que potser va perdre la seva feina en iguals dates i circumstancies , hagués cobrat l’ indemnització total , per haver pogut cobrar abans de que vostès passessin les tisores de la retallada.
Això si només van obrir el taller és va presentar un inspector de l’ Ajuntament (Socialista) per que tenien que pintar totes les bigues amb pintura antiinflamatòria (carissima per cert) , un altre que els vestidors si eren 5 treballadors tenia mides de 4 i es tenia que reformar i ampliar , un altre que els 2 guals (rebaixa del terra) que ja estaven fets al arribar ells , tenien que pagar un dipòsit per si mai el taller plegava i l’ Ajuntament tornar a allisar la vorera , l’ IBI de nova creació , etc , etc , i així un munt de coses través i impostos , amb l’ afegit de amb l’ entrada a la U.E tenien que passar totes les i liquidacions pel nou IVA. En definitiva , malgrat tindré molta feina i treballar de valent hores i hores i plens de grassa fins els ous , pràcticament més els hi hagués sortit a conte no seguir treballant e intentar viure dels ajuts socials , cobrar l’ atur , pidolar , etc , etc. , això si tot amb Governs i lleis del PSOE de Felipe González i d’ un Ajuntament “socialista” vull dir del PSC-PSOE “magnifiques polítiques “ de progrés com vostè Sr. Obiols sempre s’ omplia i sembla ser encara s’ omple la boca.
Per que li quedi clar al Sr. Obiols , aquest 30 treballadors , quasi tots eren fills de la guerra civil o de la post-guerra , fills de republicans i obrers , que un cop més els i van donar pel sac , ara amb la benedicció del PSOE , no s’ extranyì que molts d’ ells votin CiU …i no son rics , ni tenen cua ni banyes , només son obrers i catalans , altres voten ERC , algun ICV i fins i tot “gràcies” a vostès van reconvertir ha algun votant del PSOE al PP.
En un altre aspecte deixant les vessants econòmiques/laborals i socials , jo de jovenet pensava que PSOE i sentit de “progrés” era igual a un notable reconeixement i respecte a les llengües , cultures e identitats “minoritàries” del que vostès i els seus sobre el paper feien gala. Al respecte només un exemple , recordo l’ homenatge organitzat pel Govern del PSOE i obert a les demés formacions polítiques , socials i culturals a Antonio Machado davant la seva tomba a Colliure (Catalunya Nord) amb el Felipe González , el Guerra i tota la plana major del Govern del PSOE. Allà va ondejar la bandera espanyola , la francesa i la republicana. El Govern de Jordi Pujol , present en l’ homenatge , va demanar que també ondegés la senyera catalana per ser l’ homenatge a la Catalunya Nord , però el PSOE amb el Guerra al capdavant si van oposar i la senyera no va estar present , això és una bona síntesis de la política de “progrés” del PSOE al respecte de les minories nacionals d’ Iberia. Si a tot això i sumem el Bono , l’ Ibarra , el Guerra , la Rosa Diéz , el Pepe Borrell , tots els impulsors de la LOAPA , els botiflers que van quedar ben muts , molts anys més tard el “Catalunya no tiene derechos historicos” de l’ actual President de la Generalitat , la sortida del Maragall del PSC-PSOE , per no parlar un altre cop d’ abans amb els “affaires” del GAL , FILESA , MALESA , IBERCOP , JUAN GUERRA , FONDS RESERVATS , ROLDAN , PSV , FLICK , TIME EXPORT , etc , etc, les polítiques de “progrés” son clares Sr. Obiols i per això no han guanyat mai cap elecció al Parlament de Catalunya. Ara ja pot seguir fomentant la divisió del nacionalisme , ja que vostè segons diu en l’ entrevista de “El Punt” no veu cap perill a la pèrdua d’ identitat nacional catalana i si el perill d’ enteses , apropaments o acords entre CiU i ERC que desmuntin les seves tesis de “progrés” amb tuf de pandereta i submissió als hereus dels guanyadors del 1714.
[@more@]
