Al 1979 amb els meus 17/18 anys llegia la noticia que Paco o Francesc Candel , el Senador per Barcelona de “l’ Entesa dels Catalans” , havia publicat el llibre “Un charnego en el Senado”. Qui va viure aquella època , qui no recorda? al 1977 en les primeres Eleccions Generals desde el restabliment de la democràcia , aquells cartells de propaganda electoral en la circumscripció de Barcelona que deien: “i al Senat vota Benet , Candel , Cirici” , com quan anàvem a Blanes o Lloret veiem la candidatura de l’ Entesa dels Catalans a Francesc Ferrer Gironès entre altres , etc. Aquell Benet , Candel i Cirici juntament amb Xirinachs (BEAN) van ser els 4 Senadors elegits per la “província” de Barcelona.
Però jo amb aquella edat adolescent i dins de la meva ignorància sobre Francesc Candel , 2 anys més tard del 1977 , al 1979 quan vaig saber de la publicació del llibre “Un charnego en el Senado” , en va caure bastant malament en Francesc Candel , ja que vaig escoltar que anys abans havia publicat “Els altres catalans” i al diari les seves dades personals que deien més o menys “Francesc Candel , nascut a Cases Altes (València) al 1925 , arribà de nen amb els seus pares a Barcelona , etc , etc , en vaig enrecordar que , el dia de Sta. Tecla de l’ any 1979 (ha un més de votar-se l’ Estatut d’ Autonomia de Catalunya) vaig anar a l’ Estadio Santiago Bernabeú a veure un R. Madrid-Barça , juntament amb 8.000 barcelonistes més que havíem sortit la nit abans desde el Camp Nou amb una caravana d’ autocars , i dons que vam arribar als voltants del Bernabeú sobre les 8 del matí (el partit era a les 8 del vespre) i típic en aquella època (1979) amb ple de senyeres i també clar moltes banderes del Barça , vaig escoltar a uns madrilenys d’ uns 50 anys , que al veure tants barcelonistes amb banderes junts pels bars i restaurants del voltant del Bernabeú van dir “caray cuantos que son , seguro que mas de la mitat son murcianos que les han pagado el viaje , la entrada i les han dado 1000 pesetas para hacer vulto” …evidentment no era així i si és que havia murcians de naixement entre el gran grup (possiblement si) , us puc assegurar que parlaven català i anaven amb senyeres. En aquelles paraules vaig sentir una despreci d’ aquelles persones en vers la capacitat de mobilització dels catalans i barcelonistes , i de que si com els catalans “paguéssim” als no catalans de Catalunya “per fer de catalans” i també un despreci a molta gent que van arribar a Catalunya als anys 40 i primers 50 …per no dir dels de molt abans i que en un % elevat s’ havien integrat a la societat catalana com uns catalans més i que potser aquells madrilenys que s’ expressaven d’ aquesta manera , potser eren una mena de “neo-lerrouxistes” desde Madrid per dividir a la societat catalana en aquells anys cabdals de recuperació democràtica i sobretot de l’ Estatut d’ Autonomia de Catalunya i que potser pensaven o volien fer creure malintencionadament que dins del 1.000.000 de manifestants demanant l’ Estatut per la Diada de 1977 o al mes següent la multitudinària rebuda del poble català al President Tarradelles , potser havien “500.000 murcians” que no sentien res per Catalunya i que els hi haviem donat 1000 ptas per anar a la manifestació de la Diada o rebuda del President. Qui li diria? ha aquelles ments obtuses o malintencionades o les 2 coses a la vegada que entre els 8.000 catalans i barcelonistes que ens trobàvem a les rodalies del Bernabeú , potser 3000 o 4000 de nosaltres teníem algun dels 2 pares , algun avi o besavi o rebesavi de Múrcia , de l’ Aragó , de la Manxa , d’ Andalussia , etc , etc , i que érem catalans de llengua catalana desde el nostre naixement (bé uns mesos més tard) ha part dels “catalans catalans 100% “ per entendrens i segur que també de gent nascuda “més enllà de l’ Ebre” i no precisament al Montsià.
Totes aquestes coses i d’ altres en van fer reflexionar sobre ; “Francesc o Paco Candel , valencià de naixement , a Cases Altes …., per que? és diu ha ell mateix i en un llibre “Un charnego en el Senado” , per que ? va escriure “Els altres catalans”….potser per donar més “ales” ha gent com aquells que deien allò “de los murcianos” a les rodalies del Bernabeú. Tot això passava en temps de “la batalla de València” , dels “blaveros” i dels atacs a Catalunya , a la llengua catalana i a la divisió de l’ unitat de la llengua catalana per part dels blaveros de València. I hem deia a mi mateix , ¿com pot fomentar això dels "charnegos" , etc , etc , un valencià , que porta quasi 50 anys a Catalunya , que ha nascut a un poble que es diu Cases Altes , que un valencià , illenc (balear) , de la Franja , etc , etc , que viu a Catalunya fa dècades com es pot autoanomenar charnego o xarnego quan és una persona dels mateixos PP.CC.
Però les persones creixem i aprenem i llegint , escoltant la radio , informant-me , etc , etc , en vaig anar assabentant i aprenent , que Cases Altes en realitat és diu normalment Casas Altas , que esta al Rincón de Ademuz , “illa” de la província de València situada entre Terol i Conca , territori de parla castellana , etc , etc , geogràficament no dels PP.CC. Per un altre part que “Els altres catalans” era un llibre que Francesc Candel va escriure al 1964 en el que tractava “el problema” i els problemes dels immigrats de l’ Estat Espanyol i com cercar la seva integració a Catalunya , en temps de la dictadura franquista. També vaig escoltar com Candel parlava en català , com defenia les seves idees i lluitava dia a dia i amb l’ exemple , per intentar eradicar , la misèria , la pobresa , l’ injustícia social , cercar millors horitzons i solucions pels més desfavorits , etc , etc , movent-se quasi sempre en ambients precaris i de necessitat i ha més defensant el catalanisme , i fent-ho tot això , sense crits , sense fer soroll , sense propagandes personals i sempre en un to humil , pausat i constant. Francesc Candel tant cercava la justícia social i la “solució” dels problemes dels més desfavorits tant per la via de les administracions (ja en temps de democràcia) com per la via de la caritat i la solidaritat entre les persones , cosa que altres “propers a ell” i dic propers per que Candel era diferent als demés , només cercaven l’ ajut als desfavorits desde àmbits de l’ Administració , renunciant a la caritat de altres persones i d’ institucions com Caritas , etc , etc. Candel sempre va viure entre Can Tunis i la Zona Franca i sempre va treballar realment pel que “predicava” i no com altres amb etiquetes d’ esquerrans i defensors socials , que només prediquen cada 4 anys , però viuen bastant al marge dels problemes persona a persona , situació a situació , llar a llar , carrer a carrer , barri a barri , etc , etc ,.
Els últims anys l’ escoltava amb passió un dia a la setmana als “Matins de Catalunya Radio” de l’ Antoni Bassas , era una gran persona , humil , treballadora , fraternal ………tot un exemple d’ humanitat i humilitat i un gran escriptor i periodista , un cronista de la realitat i de les necessitats de les persones.
Recordo com poc desprès d’ acabar jo la mili , allà al 1983 el President Pujol li va imposar la Creu de Sant Jordi amb tot mereixement.
Francesc o Paco Candel , gràcies per la teva tasca en favor dels més necessitats i pel teu amor a Catalunya desde l’ humilitat total , disculpa la meva falsa idea (per ignorant) que de jovenet m’ havia fet de tu. Segur que estàs en el lloc més bonic que et mereixes i molts dels que vas ajudar ara et tornaran a donar les gràcies , mentre que aquí el teu exemple ha de continuar essent tot un camí ha seguir.
[@more@]
