Grup BRITANIC de rock simfònic o progressiu i posteriorment “pop” simfònic , format a l’ any 1969 per RICK DAVIES (22-07-1944 , Swindon , Anglaterra , veu , teclats i harmònica) , desprès de que aquest poses un anunci a una revista musical per formar un grup de rock simfònic , entre els que es van presentar van acabar completant el grup ROGER HODGSON (21-03-1950 , Portsmouth , Anglaterra, veu i guitarra) , Richard Palmer i Robert Miller. Sota el lideratge de Davies i Hodgson i el suport econòmic del milionari holandès Sam Miesegaes , van enregistrar els seus 2 primers LP’S SUPERTRAMP (1970) i INDELELIBLY STAMPED (1971) que resultaren 2 fracassos comercials . Es tractava de 2 treballs conceptuals , el primer de un pur rock progressiu i conceptual i el segon d’ un to més suau però igualment conceptual , en el que ja havien substituït els 2 musics inicials per Frank Farrell , Kevin Currie i Dave Winthrop. Personalment de l’ Indeleliby stamped recomano la suau Rosie had every thing planned.
1974-1983 (LA ETAPA GLORIOSA DE SUPERTRAMP). Desprès del fracàs de vendes i èxit comercial , perden el suport econòmic de Sam Miesegaes i Supertramp esta ha punt de desfer-se. Desprès de mes de 2 anys de silenci (gires incloses) Davis i Hodgson reorganitzen el grup amb BOB BENBERG (bateria) , JOHN HELLIWELL (saxó i clarinet) i DOUG THOMPSON (escocès , baix) , serà el quintet que gaudirà de més fama i èxit de masses en l’ historia de Supertramp , adoptant un estil de pop simfònic , elegant , profund i a la vegada més comercial. Durant aquest anys d’ èxit absolut , Supertramp ha part de la seva qualitat musical , jugarà una part importantissima tant la capacitat de composició: totes les cançons signades com a Davies/Hodgson , com per la compenetració i equilibri de les seves veus , en Roger un cantant de veritat amb la seva veu una mica a l’ estil “Bee Gees" salvant les distancies i la veu sòbria d’ en Rick , que inicialment no es considera un cantant com a tal , però que la seva veu i joc de veus entre ell i en Roger , ha part de la musica fou un dels puntals de l’èxit de Supertramp.
1974: CRIME OF THE CENTURY. Excepcional àlbum , el primer d’ èxit de masses de Supertramp , editat a finals de 1974 , obren l’ àlbum amb la magnifica SCHOOL on un noi enganxat a les drogues escriu una carta a un company d’ escola rememorant aquell temps feliços de tots 2 abans de que caigués en l’ infern en el que ara esta atrapat. Destaquen també la 3º cançó HIDE IN YOUR SHELL , la 5ª la comercial i un dels “himnes” històrics de Supertamp DREAMER que els porta al Top-10 de les llistes d’ èxits. Tanca l’ àlbum la 8ª cançó , que es la que dona títol al LP CRIME OF THE CENTURY un altre obre mestre i de llarga durada. Les altres 4 cançons també son de gran nivell.
1975: CRISIS? WHAT CRISIS?. Encara amb l’èxit de Crime of the Century , apareix una altre obre mestre el CRISIS? WHAT CRISIS?. El tema estrella es Another man´s woman , tall de 6’20 minuts amb un llarc passatje de piano , que molts anys RTVE va utilitzar com a sintonia de l’ històric “Informe Semanal” , i amb cançons suaus com Just a normal day , The meaning , o Poor Boy , la també famosa Lady y altres com Easy doest it , Sister moonshine , etc , en total 10 cançons per un altre magnífic LP , que demostren que l’èxit del Crime of the Century , no era casual ni flor d’ un dia i que Supertramp tenia corda i talent per anys. També destacarem la portada del Crisis? What Crisis? En referència ha aquells anys de la crisi econòmica “crisi del petroli” que el Regne Unit patiria tant , en la portada apareix un fons amb xemeneies de fabriques d’una suposada zona industrial de Londres o Manchester , amb les cases al costat i en primer pla un home d’ uns 30/40 anys assegut amb una cadira de platja , amb banyador i ulleres de sol , sota un parasol , amb una tauleta rodona amb un refresc i el diari a sobre , i ell dona l’ espatlla a tot aquest paisatge gris e industrial , suposant que ell viu tant bé a costa del que te al darrera.
1977: EVEN IN THE QUIETEST MOMENTS….. Aquest LP , és fins aquell moment el més comercial de Supertramp , les cançons Give a little bit que obre l’ àlbum i Babaji que en els cassettes obre la cara B , son 2 temes comercials i polits , que portaren definitivament a Supertramp als llocs capdavanters de les llistes d’ èxits i a sonar aquestes 2 cançons a les ràdios i les discoteques i arribant encara més al gran públic. A partir d’ aquí Supertramp ja son un grup mític i amb milers i milers de seguidors , concerts multitudinaris i vendes encara més multiplicades. Posteriorment Give a little bit seria tema de la banda sonora de la pel·lícula Superman. L’ LP és complementa amb joies com Downstream , From now on , la cançó que dona títol al treball Even in the quietest moments , tanca l’ àlbum una altra joia Fool’s overture de 10’51 minuts un altre peça històrica i mítica dels Supertramp. A partir d’ ara encara més els Supertramp passen a ser un grup de masses i Supervendes al Regne Unit , USA i Europa , l’ Estat Espanyol inclòs. Fan 130 concerts multitudinaris als Estats Units i per primera vegada actuen a l’ Estat Espanyol La portada de l’ LP és la d’ un piano cobert de neu amb la neu al terra i unes muntanyes (les Rocalloses dels EUA) al fons amb els cims nevats , que no es un muntatge si no una nevada natural , col·locant prèviament el piano abans de la nevada. Els Supertramp s’ havien instal·lat ja als EUA. Personalment per mi , degut ha escoltar aquestes cançons per la radio amb 16 anys , en va portar a comprar aquest LP i posteriorment el Crime Century i el Crisis ? What Crisis? Que per raons d’ edat i de ser menys sentits aquí no coneixia , al igual que altre jovent de la meva època.
1979: BREAKFAST IN AMERICA. Si algun jove de l’ època encara no sabia qui era Supertramp amb l’ aparició del Breakfast in Amèrica és va assabentar de cop. Aquest àlbum és el més comercial i el de més èxit de vendes , concerts , etc de tota la carrera de Supertramp. A la cara A de les llavors famoses cintes de cassette , desprès del Gone Hollywood , apareixen les emblemàtiques The logical song , Goodbye stranger i Breakfast in Amèrica , que van sonar 1000 i 1 vegades a les ràdios i discoteques arribant al Nº 1 als Estats Units i la majoria de països d’ Europa , Austràlia , Japó , etc , . Els Supertramp per aquella època ja eren uns milionaris que van adquirir luxoses mansions a Califòrnia i encara que la “seva casa” eren els hotels de les gires mundials que feien , havien abandonat ja feia 3 anys el Regne Unit per establir-se a Califòrnia. L’ èxit del Breakfast in Amèrica llençat desde els Estats Units i posterior gira pels mateixos EUA van allargar l’ èxit del “Breakfast” tot l’ any 1980 a Europa. Les altres cançons de l’ àlbum : Oh Darling , Take the long way home , Lord is it mine , Just another nervous wreck , Casual Conversations i Child of vision , completaven un magnífic i molt comercial LP. Alguns dels “vells” seguidors de Supertramp , van criticar el “Breakfast” per al seu entendre ser massa comercial. El cert que el Breakfast in Amèrica va arribar també a adolescents de 15 anys que van descobrir el grup i que molts d’ ells desprès es van comprar com jo havia fet els seus anteriors LP’S. Es considera que avui dia (2007) el 25% de les llars de l’ Estat Espanyol tenen el Breakfast in Amèrica entre la seva col·lecció de vinils , cassettes o CD’S. La portada del Breakfat in Amèrica amb l’ illa de Manhattan de Nova York al fons feta les seves cases amb gots , tasses , coberts , etc , i amb una cambrera de talla XXXL (tipisme americà) simulant ser l’ estàtua de la llibertat amb una mà alçada en la que per comptes de la flama aguanta un platet amb un suc de taronja i l’ altre per comptes de la constitució dels EUA , aguanta una carta d’ esmorzars de restaurant , la portada va ser dissenyada per Mike Doud i va ser premi Grammy l’ any 1979.
Del seu concert a Paris del 29-11-1979 va sorgir al 1980 doble LP en directe SUPERTRAMP EN PARIS amb temes del Breakfast in Amèrica i èxits d’ àlbums anteriors. També dons un bon àlbum per que els nous descobridors de Supertramp coneguessin tot seguit i encara amb l’ èxit del Breakfast” candent , antics èxits del grup. Personalment el Supertramp en Paris no m’ agrada , ja que si tens els anteriors LP’S d’ estudi , el Supertramp en Paris sona massa a directe , però perd qualitat musical. També l’ antiga Dreamer (1974) és llançada per ràdios i discoteques com un tema d’ èxit al 1980. Desprès de gires i gires , èxits i èxits i envoltats per la fama , els membres de Supertramp és passen l’ any 1981 i bona part del 1982 descansant a les seves mansions de Califòrnia i ja al 1982 preparant i composant tranquil·lament les cançons del seu proper LP.
1982 FAMOUS LAST WORDS…..: A la tardor del 1982 desprès de 3 anys sense gravar cap LP d’ estudi i d’ expectació dels seus fans , apareix Famous last words , el 7º LP d’ estudi dels Supertramp i el 5º de l’ etapa d’ èxit , encara que aquest últim no resulta tant triomfal i acaba resultant l’ últim de l’ unió del duet de compositors , veus i líders del grup Rick Davies i Roger Hodgson , ja que durant la gira de 1983 Roger Hodgson va abandonar el grup. Sembla ser que durant aquell llarc descans a Califòrnia , Roger Hodgson estava cansant i volia trencar amb el que havien fet els Supertramp fins a les hores i cercar nous horitzons i estils. Per la seva part Davies volia continuar mes o menys amb la formula que els havia portat a l’ èxit mundial. Amb alts i baixos va acabar sortint l’ LP Famous last words , de títol força significatiu (Famoses ultimes paraules). L’ LP que conte 9 cançons , amb un tema estrella: It’s raining again , exit a les llistes TOP-10 , altres cançons de mes o menys èxit foren Crazy i My kind of lady , completant-se fins la 9ª i ultima cançó amb Don’t leave me now (No hem deixis/abandonis ara) , total títol de l’ LP i ultima cançó molt significatives. Malgrat ser un LP més fluixet que els 4 anteriors l’ èxit del It’s raining again i les ganes dels seus fans de tornar-los a veure a dalt d’ un escenari , els van portar a una gira mundial que els va dur de nou a Barcelona i també evidentment a Paris amb 85.000 assistents. També ens trobàvem en l’ incipient època del videoclip on Supertramp apareixen per primera vegada en els temes It’s raining again i My kind of lady. La vida amb pocs anys passa depressà , els anys corren i la meva germana nascuda a finals de 1968 , que per la meva influencia es va “enamorar” al 1979/1980 amb el Breakfast in America , aquell 1982/1983 amb 14 anys a l’ igual de la gent de la seva generació , és va “enamorar” de Supertramp amb el Famous last words , ja una mica “més adults” llàstima que acabes sent l’ últim LP del duet Davies/Hodgson , però aquell LP malgrat tot es un record grat per gent que ara te 37/40 anys i que l’ efecte domino retrospectiu , els portà ha comprar posteriorment els antics LP’S de Supertramp , més i quan és confirmà la sortida de Hodgson del grup. En mig de la gira de 1983 que com deia els va portar a Barcelona Roger Hodgson va abandonar Supertramp i el mític grup amb el seus 2 líders i compositors i les seves veus tant contraposades va passar a l’ historia.
DE 1984 EN ANDAVANT. 1984 va ser pràcticament de silenci , a finals de 1984 apareix el primer LP de Roger Hodgson en solitari “In the eye in the storm” (el primer dels 4 que ha editat en 24 anys desde que va sortir de Supertramp) i al 1985 Supertramp amb Rick Davies al capdavant però sense en Roger editen l’ LP Brother were you bound , desde llavors com dèiem 3 LP’S més d’ en Roger i 7 més d’ en Rick i cia amb canvis inclosos , però per mi i la meva generació Supertramp és va acabar el dia que en Roger va sortit de Supertramp.
Si algú no coneix del tot Supertramp i és vol introduir en ells per la via rapida li recomano que comenci a escoltar els LP’S Breakfast in America i el Even in the quietest moments.
[@more@]
