BREU HISTORIA DEL COM I EL PERQUÈ CIU HA GUANYAT 8 ELECCIÓNS CONSECUTIVES AL PARLAMENT DE CATALUNYA , JORDI PUJOL VA SER 23 ANYS PRESIDENT DE LA GENERALITAT i LA CRISI D’ ORIENTACIÓ DE L’ ACTUAL ERC DE CAROD i PUIGCERCÓS.
Al 1980 en les primeres eleccións al Parlament de Catalunya desde el restabliment de la Generalitat , com és sabut el candidat del PSC-PSOE Joan Raventós (e.p.d) , és veia segur President de la Generalitat amb el suport del PSUC tenint o fregant la majoria absoluta , degut als resultats favorables en les eleccións generals espanyoles de 1977 i 1979. Però aquelles eleccions del 1980 van reservar la sorpresa de la victoria de CiU liderada pèr Jordi Pujol , que amb tots els respectes va deixar amb un pam de nás al PSC-PSOE i al PSUC.
Pèr assolir un Govern de majoria Jordi Pujol va propossar fer un Govern amb ERC i el PSC-PSOE , renunciant inicialment a un CiU , ERC i UCD (Unión del Centro Democratico) anomenat a Catalunya a les autonomiques “Centristes de Catalunya” . Recordem que l’ UCD liderada per Adolfo Suaréz , era el partit que governava a l’ Estat Espanyol , que Suaréz havia estat una dirigent més que important en el restabliment de la Generalitat Provisional i el retorn del President Josep Tarradellas de l’ exilí a l’ octubre de 1977 , així com el traspás de les primeres competenciés de l’ Estat a la Generalitat (abans de la Constitución i només 2 anys desprès de la mort de Franco) uns temps on encara que amb bona voluntat de molts , rés era segur (atentats , assasinats , involucionisme i finalment el 23-F del 1981 amb Tejero assltant el Congreso de los Diputados a Madrid i Milans del Bosch treient els tancs pels carres de València).
Era clar que CiU i Jordi Pujol treurien més redits pèr Catalunya amb un pacte amb UCD tant pèr ser el partit del Govern a Madrid i amb un Suaréz que havia guanyat 2 eleccións i semblava un “Presidente” pèr anys , així com també perquè els diputats del Parlament de Catalunya de UCD eren menys que els del PSC-PSOE , i a l’ hora de fer Govern a Catalunya , CiU podrià col.locar més Consellers de CiU al Govern amb una entesa amb UCD. Però Jordi Pujol i CiU veient més “natural” i més representatiu un acord ampli amb ERC i el PSC-PSOE és va deidir pèr aquesta opció. Els dirigents del PSC-PSOE que éncara no avien assimilat la derrota electoral , pèr no dir directament que NO , van contestar a Jordi Pujol que en aquest Govern si tenia que afeixir el PSUC. Evidentment Jordi Pujol va dir NO pèr les grans diferències entre CiU i el PSUC un partit recordem en aquells moments amb eurocomunistes , però també amb pro-sovietícs a les seves files. Molts anys desprès Joan Raventós va dir que potser el PSC-PSOE és va equivocar en aquesta decissió del 1980. ES VA FORMALITZAR L’ ACORD DE GOVERN CiU + ERC+ “CENTRISTES” i JORDI PUJOL va ser investit PRESIDENT DE LA GENERALITAT (1980-1984).
CAUSES DE LA SORPRENENT VICTORIA DE CiU i JORDI PUJOL EN LES ELECCIÓNS DEL 1980. Les causes que van portar a la llavors sorprenent victoria de Jordi Pujol , van ser varies. Una és que en l’ anomenat “cinturó roig” de Barcelona amb un altissim % de població inmigrada desde Espanya principalment de finals dels anys 50 , els 60 i la primera meitat dels 70 , no va anar a votar tant com havia fet en les Eleccions Generals espanyoles. Un altre aspecte és que un % significatiu dels catalans autoctóns , igual que pèr Espanya votaven al PSC-PSOE que era votar a Felipe González amb l’ il·lusió de possar a Espanya un President jove i socialiste que trenqués totalment amb el franquisme i els seus hereus o gent proxíma o reconvertida ara amb l’ UCD, però que en les Eleccions al Parlament de Catalunya van votar obcións nacionalistes principalment CiU i també ERC. Un altre aspecte es que un % de catalans entén que les eleccións “espanyoles” no són les seves eleccións i si que és volquen en les del Parlament de Catalunya o fins i tot en les Municipals. Un altre quëstió és que en l’ elaboració de la Constitució Espanyola del 1978 amb reprèsentats de la UCD , PSOE , A.P (actual PP) , PCE , PNV i CiU. El representat de CiU com a un dels “pares de la Constitución” va ser el diputat i l’ advocat de CDC Miquel Roca Junyent. Un % de catalans van veure que el % X que la “Constitución” recollià aspectes de minims però capdals per Catalunya i les “Nacionalitats Historiques” era degut principalment a la feina feta pel representat de CiU i el de el PNV. També CiU a Madrid era el “Grupo Parlamentario de la Minoria Catalana” amb veu propia i decissións no supeditades a la “Central de Madrid” com en el càs del PSC-PSOE. Jordi Pujol també era (i és) una persona capacitada , inteligent , lliutador catalanista en la clandestinitat que li va costar fins i tot la pressò , etc , etc. Aquest factors i segur que d’ altrés que semprè poden deparar unes eleccións (en això està la gràcia) van portar a CiU i a Jordi Pujol a la victoria i posteriorment a la Presidencia de la Generalitat.
1980-1984 PRIMER MANDAT DE CiU i JORDI PUJOL. En aquest 4 anys van passàr , moltes , moltissimès coses , que van acabar portant a Jordi Pujol a 23 anys de Presidència de la Generalitat.
Pèr una banda es tenien que acel.lerar dins del possible els traspassòs a la Generalitat de les competències que l’ Estatut del 25-10-1979 atrivuia a la Generalitat , amb lés tipiques través i alentiments (diners inclossós). De tota manera poc a poc la Generalitat va començar a caminar pèr orgull dels catalans , recordem que en aquells moments inicials només havia l’ Estatut de Catalunya i el d’ Euskadi , era abans del “cafè para todos” i quan sorties de Catalunya et preguntaven sobre que si erem una autonómia , que si es que no voliém ser Espanya , etc , etc , llavors malgrat les poques competències l’ Estatut donava un fet diferèncial molt gran de Catalunya i Euskadi amb la resta d’ Espanya. CiU tant al 1977 com al 1979 havia donat el vot d’ investidura al candidat guanyador . Adolfo Suaréz pèr estabilitat de la primerenca i tova democràcia i perquè erà l’ única formació amb capacitat de governar sense necesitar dons fer una coalicció amb el l’AP (actual PP) liderada pèr Manuel Fraga , que segur hagués estat una trava afeixida pèr la redacció de la Constitución i sobretot pèr l’ establiment de la Generalitat Provisional i posterior aprovació de l’ Estatut d’ Autonomia del 1979. En aquest “bon clima” , no exent de través i negociacións (però ni feia 5 anys de la mort de Franco) i la seva ombra i la dels seus hereus encarà planejaven , dic en aquest bon clima , és va arribar al conegut 23-F.
El President ADOLFO SUARÉZ , President anomenat pel rei al 1976 , el que va encapçalar desde el poder la dissolució de Las Cortes del Movimiento (franquistes) , el Referendúm de la Reforma Política , és ha dir la trànsició democràtica i posteriorment clar guanyador de 2 eleccions generals (1977 i 1979) en un partit NOU sortit del NO RÉS aglutinant reformistes com ell , lliberals i democristians i amb servei impagable del Tinet General Gutiérrez Mellado el “seu” Ministre de Defensa , encarregat de possar a ratllà en uns casos i de en altrés calmar els aníms dels nombrosos militars pro-colpistes decidits ha reinstaurar una dictadura. Suárez va ser home clau juntament amb el rei Joan Carles I en la legalització dels partits polítics …fins i tot el PCE (él que sopossava a l’ época) , home amb bona imatge , molt més jove que els seus predecesors (Carrero Blanco i Arias Navarro) i bona projecció malgrat provenir del franquisme , pèr l’ Espanyà de la transició i el seu partit fou tot un lider , semblava un President pèr anys i s’ entenia que potser al cap de 8 o 10 anys Felipe González i el PSOE arrivarien al poder i transformarien definitivament Espanyà. Però……….sorpressà , sorpressà , el seu partit la UCD el decidir substituir en plena 2ª legislatura , és parlà de que no el veien capacitat pèr frenar els nombrosos atentats principalment d’ ETA que encenien els anims de l’ exercit i la Guárdia Civil. També es parlà de manca de suport del rei , altrès d’ esgotament personal , de pressións dels militars , etc. La seva frase de “comiat” el 29-02-1981. “Yo no quiero que el sistema democrático de convivencia , sea una vez más , un parentésis , en la Historia de España”. No cal ara explicar que aquell 23 de Febrer de 1981 Tejero va entrar pistola en mà al Congreso de los Diputados , tot el que va passar , el “cangueli” general , com finalment el cop “no va triunfar” i com LEOPOLDO CALVO SOTELO (UCD) és va convertir en el nou President d’ Espanyà.
De tota manera el fet que el l’ intent de COP D’ ESTAT DEL 23-F no triunfés formalment , sembla ser que si va triunfar en la posterior escena política espanyola. La primera decissió conjunta de la UCD i del PSOE va ser la LOAPA la “Ley de Armonización de las Autonomias” on l’ Estat passarià a controlar i retallar els Estatuts de Catalunya i Euskadi i uniformar.ls amb els nous estatuts que s’ anaven a concedir en els propers anys. Es tractava de reconduir la situació , treure el poder polític dels 2 Estatuts i adecuar.ls a una Espanyà uniforme i només amb esprit de descentralització administrativa, amb poder d’ intervencionisme pèr part de l’ Estat , és a dir la mort dels l’ Estatuts de Catalunya i Euskadi i les seves incipiens i minses competéncies. Pèr la seva part el PSOE va eliminar el Grup dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE al Congrés pèr ser tot PSOE. Els governs català i basc van recorrer la LOAPA al Tribunal Constitucional , ja que atentava clarament contra el titol VIII de la “Cosntitución”. Meys de 3 anys desprès de l’ aprovació de la “Constitución” els partits majoritaris espanyols ja s’ havien arrepentit de l’ article VIII en el que CiU i el PNV tant havien treballat pel seu reconeixement de minims competencials i com a nacionalitats (nació no va ser aceptat) és volia impossar región. CiU , ERC i el PSUC van organitzar una manifestació contra la LOAPA i en defença de l’ Estatut de Catalunya. El PSC-PSOE no van dir ni piú , ni de la LOAPA ni de la desparició del Grup Parlamentari a Madrid. Cap lider del PSC-PSOE és va donar de baixa del partit ni va protestar , si algú no éstava conforme va optar pèr callar i passar pèr l’adreçador i el ribot. Finalment el T.C va declarar la LOAPA incostitucional i és va salvar l’ autonomia catalana i basca. Això ja va significar un plus cap amunt del President Pujol (en el fet de que fós 23 anys President) i el reculament del PSC-PSOE entre els seus votants catalanistes. A l’ octubre de 1982 el PSOE guanyà pèr majoria absoluta les Eleccións Generals d’ Espanyà , la UCD sense Suaréz va quasi desapareixer. Si les negociacions pel traspás de competencies de l’ estat a la Generalitat amb la UCD de Calvo Sotelo van ser dures , amb el PSOE de Felipe González no van ser millors. Arrivem a l’ any 1983 la Generalitat crea Catalunya Radio i TV-3. Ara el PSOE que domina RTVE veu a TV-3 i Euskal Telebista com “2 grans” (granós) no dominats pel PSOE. Amb 2 ministres catalans del PSOE a Madrid Narcís Serra i Ernest Lluch (e.p.d) desde el PSOE d’ aqui i el d’ allà si inicia la campanya de “acoso i derrivo” del nacionalisme de CiU amb el suport d’ ERC a CiU. Els diputats de la UCD de Catalunya amb l’ enfonçament del partit pasan majoritàriament a CDC. Els liders catalans del PSC-PSOE preparant les eleccións al Parlament de Catalunya de la primavera de 1984 , començen primer a dir que no volén TV-3 , un cop inaugurada TV-3 el futur candidat a la Presidencia Raimón Obiols diu que vol que TV-3 emetí també en castellà , és possen paranys als tràspasos de competències i als diners. Ara fins i tot sospitosament Jordi Pujol és portat a judici (cas Banca Catalana). És fa una multitudinaria manifestació en favor de Jordi Pujol , que com estaba cantat surt net i lliure del judici. És fan lleis com la Normalització Llinguistica del català del 1983 , entre altres aspectes preveu l’ ensenyament en català a l’ escola desprès de 44 anys de prohibició. EL PSOE i el PSC-PSOE sembla que no poden carregar-se a CiU , a Pujol i al nacionalisme en general apretin per on apretin. S’ costen les Eleccións de 1984 , sembla ser segons les enquestes més favorables al PSC-PSOE que estan lluny de desvancar a CiU. Els seus liders canvien el discurs “federalista” (no creible desde la LOAPA i la desaparició del Grup PSC-PSOE a Madrid i els paranys dels traspasós de competencies) , per acompanyar-se en finals de campanya a Sta. Coloma de Gramanet , etc al costat de gent com el Vicepresident espanyol Alfonso Guerra , intentat cercar la divisió entre catalans d’ origén i d’ adopció per enderrocar a CiU. El resultat: CiU MAJORIA ABSOLUTA.
CiU i JORDI PUJOL (1984-2003). CiU va donar suport a l’ investidura de Felipe González quan aquest va ser el guanyador de les elecions al 1982 i 1986 (majoria absoluta) i 1989 i 1993 (sense majoria) i al 1993 salvant el carréc principalment graciés a CiU. CiU i Jordi Pujol van apostar en el sentit de Estabilitat i de bones relacions amb el partit que els espanyols triaven per governar , pèr logica democratíca i pèr que el tráspas de competencies i finançament anava lent i lent , era una carrera de fons ho millor dit una triple Marató. A cada legislatura és treia algo pèr Catalunya , mentrés el principal adversari polític a Catalunya el PSC-PSOE al que desprès si va unir el refundat PSUC ara ICV és dedicaven a tirar pèr terra i criticar a CiU i Jordi Pujol i el PSC-PSOE insistia en finals de campanyà amb el Guerra i cia fomentat la divisió de la societat catalana. Això va significar la renovació de les majories absolutes de CiU al 1988 i al 1992. En el mandat (1984-1988) la majoria absoluta de CiU no feia necesari el suport d’ ERC , però Jordi Pujol amb bon criterí va oferir a ERC entrar en el Govern i ERC va aceptar. Tristement ha partir d’ allà ERC va anar perdent vots en certa manerava va ser “engullida” pèr CiU. Desprès van sortir de l’ orbita de CiU i van poc a poc amb tots els molts camvís coneguts preparant el seu creixement , que a l’ inmensa majoria de votants de CiU s’ alegren també de la recuperació d’ ERC. Per molts votants de CiU , ERC es la “consciencia” de CiU , el que pot empenyer a apujar i lliutar (malgrat les dificultats) pèr més sobirania. Al 1989 CiU , ERC i ICV voten al Parlament de Catalunya el Dret a NO RENUNCIAR AL DRET DE L’ AUTODETERMINACIÓ. Evidentment el PSC-PSOE vota en contra i el PP no acudeix a la sessiò. EL Govern de Jordi Pujol també concedeix una frecuencia de Radio al “grup de Justo Molinero” que el PSOE al arribar al govern li va retirar , Justo Molinero sempre expressà ha partir d’a quell moment la seva amistat amb Jordi Pujol pèr que continués emitint la “seva” radió amb moltissima audiencia entre els antics immigrants andalussos , extremenys , etc. El PSC-PSOE s’ estrella una i un altre vegada en l’ intent d’ acabar amb Pujol i CiU. CiU inaugura Hospitals Comarcals , fa carreteres , escoles , Instituts , pressons , habitatges de protecció (potser és dira que caldrien molt més) però l’ Estat no ajuda. Al 1993 CiU manté la cadira a Felipe González desprès de les elecións desprès del “acoso i derrivo” del PP i els seus col.laboradors mediatícs , de tota manera és un PSOE i sobretot un Felipe González cremat , castigat i en certa manera esquitxat , pèr escandols com el GAL , FONDS RESERVATS , FILESA , MALESA , FLICK , JUAN GUERRA , IBERCOP , TIME EXPORT , PSV , etc , etc. AL 1996 en un clima insostenible el PP guanyà les eleccións , que el PSOE formi govern resulta impossible , ja que Izquierda Unida ja diu que no investira a Felipe González (és volen distanciar políticament i no ser esquitxats pels affaires de corrupció) , amés significaria que ha part d’ I.U , CiU , PNV , C. Canaria , Batasuna i tots els partits amb 1 o 2 diputats votesin a Felipe González com a “Presidente” , cosa que és impossible amés que Felipe ja esta de retirada i de la millor forma que ho pot fer és plantant cara a un PP que creia que treuria Majoria absoluta. Felipe González preparant ja la seva jubilació anticipada li va dir a Jordi Pujol” Jordi entiendete con Aznar i rebaja sus pretensiones).
En la primera legislatura de Aznar (1996 a 2000) el fet de no tenir majoria absoluta i de dependre el seu govern de formacions com CiU el PNV o C. Canaria , va aportar a la Generalitat més traspassos de Competenciés encallats pel PSOE , el desplegament definitiu dels Mossos d’ Esquadra , etc.
Al 1995 CiU i Jordi Pujol guanyen les Eleccions per 5º vegada consecutiva , però sense majoria absoluta , però si amb una majoria comoda durant els propers 4 anys. Al 1999 Jordi Pujol és presenta pèr 6º i ultima vegada com a candidat a la reelecció de President i pèr 6º vegada guanyà però per menys marge “només 56 escons”. El candidat d’ ERC Josep Lluís Carod-Rovira , és passa la pre-pre campanya , la pre-campanya i la campanya electoral parlant d’ equidistancia entre CiU i el PSC-PSOE i que amb la retirada de Jordi Pujol al 2003 s’ acabaran a Catalunya les majories absolutes o amplies i demana un Govern Tripartit juntament amb els 2 grands CiU , PSC-PSOE i ERC. Els resultats finals amb els 56 escons de CiU i uns decissius 12 d’ ERC i del PP que els 2 donen la majoria absoluta (68). La unió dels escons del PSC-PSOE i ICV suma un 52 insuficient. Evidentment ni Jordi Pujol ni CiU volen un pacte Tripartit amb un PSC-PSOE que els ha estat fustigueixant durant 19 anys i que ni ha pogut amb CiU amb els 13 anys de Govern de Felipe González a Espanya i que al 1980 no va aceptar l’ oferiment de Pujol. Finalment el PP vota per la investidura de Jordi Pujol (recordem que CiU , PNV i C. Canaria fan viable el govern del PP a Madrid i asumeixen bastantes competéncies frenades pel PSOE). ERC s’ abstè i evidentment PSC-PSOE i ICV votén en contra. L’ any 2001 Jordi Pujol prepara la seva succesió i anomena a Artur Mas Conseller en Cap (2001-2003). A partir de la legislatura a Espanya (2000-2004) amb la majoria absoluta del PP , la postura d’ aquest és radicalitza , encara que d’ entrada volen seguir contant amb CiU , PNV i C.Canaria. CiU i Jordi Pujol com ha força de Govern historica intenten seguir treient competències i finanzament pèr Catalunya. La radicalització del PP amb temes com el trasvasament de l’ Ebre , son durs pèr CiU , pèr uns CiU fa malament no enfrontant-se a un trasvasament que sembla ser que el PP amb la seva majoria absoluta esta dispossat ha tirar andavant i CiU intenta establir uns minims de capdal per m2 e inversións Estatals a les Terres de l’ Ebre , pèr altres fa bè d’ intentar treure el máxim possible per la gent i Terres de l’ Ebre pèr un PP que sembla ser guanyarà clarament les eleccións de 2004.
En les Eleccións al Parlament de Catalunya de 2003 (les primeres sense Jordi Pujol com ha candidat) , CiU ara amb Artur Mas al cap devant guanyen per 7ª vegada les Eleccións al Parlament de Catalunya. CiU propossà un govern amb ERC que dona la majoria absoluta entre nacionalistes , però Carod-Rovira i els dirigents d’ ERC és decanten per el Tripartit-1 entre 3 formacións perdedores PSC-PSOE , ERC i ICV investint a Pascual Maragall com a President de la Generalitat , esdevenint el Primer President de la Generalitat de Catalunya del S.XX d’ un partit d’ obediencia espanyola i impulsor (el partit) entre altres coses de la LOAPA , anti TV-3 , anti desplegament definitiu de la Policia de Catalunya (Mossos d’ Esquadra) , etc. etc, la ERC de Carod-Rovira , Puigcercós , Benach , Huguet , Ridao i cia que van fer fora de mala manera a la anterior direcció d’ ERC de Angel Colom i Pilar Rahola i que presumeixen d’ independentistes col.loquen a un President d’ un partit espanyolista al front de la Generalitat. Per ERC el Tripartit-1 és un desastre , desprès de que Carod- Rovira (Conseller en Cap) s’ entrevistes amb membrés d’ ETA a Perpinyà , és obligat a dimitir i sortir del govern per part del PSC-PSOE. Es una legislatura prioritzada pel Nou Estatut de Catalunya , en la que desprès dels fets del 11-M porten a J.L. Rodriguez ZAPATERO (PSOE) a la Presidència del Govern d’ Espanyà la primavera de 2004 pocs mesos desprès de formalitzr-se el Tripartit-1. Zapatero diu eufòric que respectara l’ Estatut que surti del Parlament de Catalunya , pèr primera vegada en 24 anys de Generalitat moderna 2 homes del PSOE son els Presidents d’ Espanyà i de Catalunya. El tetx surt del Parlament de Catalunya amb l’ acord del Tripartit més la força guanyadora (CiU) i només en contra el PP.
Passada l’ euforia de Zapatero a Madrid al Nou Estatut català li pasan el ribot i el “sepillo” com diu Alfonso Guerra que és un dels que te autoritat per passar el ribot. Precisament a Catalunya Radio al programa del Manuel Fuentes tenen de convidad arà mateix al Pascual Maragall que diu que l’ Alfonso Guerra te molt bon cor. Desprès de “sepillo” i “sepillo” i ribot i ribot , al setembre del 2005 les noticies del Nou Estatut no son gaire bones , malgrat tot l’ ¿independentiste? Joan Puigcercós diu que ERC en principi veu que l’ Estatut va bè i que ERC quasi amb tota seguretat votarà SI a l’ Estatut. Malgrat tot en els mesos posteriors les noticies de que l’ Estatut es trova encallat son a l’ ordre del dia als noticiaris. Aquell Estatuet rebaixat a minims de minims que malgrat tot el PSC-PSOE donava per bo (els hi anava el Govern) i ICV com quasi sempre feien d’ escolanets seguidistes , no podia esser aceptat per una força nacionalista i amb responsabilitats de Govern durant 23 anys com CiU , i per desencallar l’ assumpte la reunió Zapatero-Mas eleva el nivell de l’ Estatut graciés a la força guanyadora a Catalunya. Llavors arriva el gran dilema pel tandém Carod-Puigcercós “CiU ha apujat el llistó de l’Estatut , “els que nosaltres volem eliminar i arreconar han apujat el llistó de l’ Estatut” . Quin problema pels 2 liders d’ ERC i pels de la seva colla de Benachs , Huguets i cias , si diem que NO a l’Estatut el Maragall , l’ Iceta , De Madre i cia s’ enfadaran amb nosaltres i ha tu Josep Lluís ja te han fotut fora del govern. Les bases del partit clamaven el NO ja que no era l’ Estatut sortit del Parlament i ara resultava paradoxés de la vida de que si era aceptat per ERC , CiU el “rival” nacionalista desde l’ opossició els hi havia passat la mà per la cara. Les bases d’ ERC van impulsar el NO. Resultat: ERC “expulsada” del Govern Triparti-1 perquè el PSC-PSOE i Zapatero quedesin be com a “Capdells” de l’ unic que van fer en 3 anys de govern (ho desgovern) a Catalunya. Desprès ja el sabem , es votà SI a L’ Estatut ERC+PP treuen molts meys NOS dels que esperaven i vinga un Maragall cremat pel seu propi partit diu adeu siau , i cap a les Eleccións Post-Estatut ara amb en “Pepe Montilla” aquell que va dir pocs mesos abans “Catalunya no tiene derechos historicos” com ha candidat d’ un PSC-PSOE molt més PSOE encara que abans. Resultats: 8º victoria consecutiva de CiU i 2ª d’ Artur Mas que puja a 48 diputats , el PSC-PSOE baixa a 37 , ERC baixa a 21 , ICV puja una mica fins els 12 , el PP 14 i CD’s 3. A poques hores de l’ escrutini ERC amb el Carod ja dona a entendre l’ acord del Triparti-2 , l’ expulssió , etc , etc , tot havia estat una comedia i és reedita un Tripartit-2 a la baixa i ara amb en Montilla de President tot beneit pèr l’ actual ERC que ara parlen de “catalanisme social” fugint del nacional i esplicant contes de “pluja fina” pèr penetrar en l’ electorat del PSC-PSOE poc a poc. La pluja fina deixà de veurés com tal desprès de les eleccións del 27 de maig de 2007 quan ERC continua baixant i baixat vots i perden l’ unic regidor que tenien a l’ Hospitalet , segueixen amb 0 a Sta. Coloma de Gramanet ,etc , la pluja deu ser sequera , la gent d’ ERC amb un miním de sentit del que es el partit (Reagrupament.Cat) amb Joan Carretero (Conseller que feia nossà al Tripartit-1) obren l’ escletxà de la desorientació de la ERC de Carod/Puigcercós. A l’ estiu de 2007 Puigcercós comença a dir que si potser si , que si potser que no , o potser ……ERC és va equivocar en demanar el NO a l’Estatut , això si ara no preguntaran més a les bases , no fós cas que tinguesin que plegar amb el Tripartit-2 que molta gent d ‘ ERC no entén i aguantaran fins el 2008 , qui dia passà any empeny. Joan Riao el futur candidat a Madrid pèr ERC beneix que Montilla vagi a la desfilada del dia de l’ Hispanitat a Madrid. Els hi aixequen la camisa amb AENA a la terminal Sud de El Prat i la Catalunya “Región de España” poc a poc és va constituin amb pluja fina , els transports públics no funcionen , apagades de llum , colapse de carreteres , Catalunya esta a la cua de moltes coses ja , però el pitjor és com la van uniformant com a “Región” amb el vist i plau de l’ actual direcció d’ ERC. Si fins aqui es on ens volien portar el Carod/Puigcercós , mare meva quin independentisme. No està bè que el Carod pèr justificar la baixada d’ ERC desprès de les Eleccións municipals del 27 de maig de 2007 digués que “molts catalans no estan preparats per tindré un President no nascut a Catalunya” aquestes coses amb recorden al Guerra a Sta. Coloma de Gramanet als anys 80 i 90 , no és això Carod , no esta bè , dir aquestes coses i montar un “circ” amb me llamo Josep Lluís , son la de calç i la de sorrà que ens tens acostumats per intentar despistar d’ una realitat d’ escolanet o germà petit del PSC-PSOE.
ERC evidenmet pot tindré les seves estrategiés , ara bé deixar sempre i sistematícamnet a CiU fora de qualsevol govern no es bo ni per ERC , esta clar que pèr CiU però molt menys i això és el més importatnt pèr Catalunya. Donar sempre el poder i la Presidencia als mateixós o al hereus dels que van implantar o comulgar amb la LOAPA i l’ anticatalanisme de “pluja fina” diu molt póc d’ un partit que és diu indepèndentista , amb això no vull dir si no volen que apostin sempre per CiU però no sempre contra CiU. Aquí no es tracta com diuen alguns exaltats coses com “Mas mai serà President” , aqui el que es tracta és de que el nacionalisme de CiU aporta sobre 1 milió de vots i ERC en els últims anys entre els 600.000 als 400.000 i arreconar als vots nacionalistes és fer-li el joc als qui fa anys ens volen veure morts o destruits com a nació. No pensar tant amb en Mas o amb el Felip Puig ni amb aquell ni l’ altre , és pensar en la sensibilitat de prop o més d’ 1 milió de vots de catalans que la majoria ni son rics , ni van amb traje ni tenen grans vehicles ni propietats però que estimen Catalunya , son nacionalsites i voten CiU malgrat no vol dir que sigui CiU l’ única opció valida pel nacionalisme català , però els catalanistes ,els nacionalistes de debò no som tants pèr anar sistematicament dividits.
L’ acual direcció d’ ERC intenta confondre a la gent jove , parlant només de CiU de quan Aznar era President del Govern o de si Mas va rebaixar l’ Estaut. La historia de CiU és la historia de 23 anys , no només la dels últims 10 , és la 23 anys Governat Catalunya en uns temps capdals i embrionaris de la recuperació democràtica del nostre país , son 23 anys pactant ho entenent-se amb UCD , PSOE , PP, ERC , però sempre a la Generalitat amb governs i Presidents nacionalistes. També son 28 anys (1979 a 2007) de governar a molts Ajuntaments de Catalunya , també de Presidir i governar Consells Comarcals , etc , etc. De gent que vota una opció de país sense pensar en dretes , esquerres o centres , de pensar en Catalunya , en la nostra nació catalana. Si ERC amb el seu creixement pot ajudar a seguir construint aquest projecte junt amb CiU o amb un altre Tripartit amb CiU , ERC i uns altrés , si de vegades vol deixar de banda a CiU pèr desmarcar-se , pèr torna-ri en un altre legislatura o eleccións en un altre Institució , està en el seu perfecte dret , però mai l’ arreconament sistematic d’ una força nacionalista i guanyadora , en la que no fa pas massà temps moltissims votants de CiU si haguesim pogut votar amb 2 paperetes auriem votat CiU i ERC. Reflexió a l’ actual Direcció d’ ERC , reflexió.
Modestament emb donc pèr satisfet si alguna persona jove que no va viure amb plenitut els 80 o els 90 li pogut aclarir alguns aspectes que avui dia és volen amagar , però que sont l' histiria "recent" dels ultims 30 anys dela nostra Catalunya.
SALUTACIONS i VISCA CATALUNYA .
[@more@]
